Cookies al web de la UE

Utilitzem cookies per donar-li la millor experiència com a usuari de la nostra pàgina. No les fem servir per recollir cap dada personal per raons estadístiques a través de Google Analytics. Si no desitja rebre cookies, modifiqui la seva configuració de cookies en qualsevol moment.

Continuar
 
 
 

Tractat de Lisboa

El Tractat de Lisboa atorga al Parlament Europeu nous poders legislatius de manera que, a partir d'ara, decidirà sobre la majoria de la legislació de la Unió. Més de 40 nous temes s'afegeixen als que ja es tracten pel procediment de "codecisió", entre el Parlament i el Consell de Ministres. Entre ells s'inclou l'agricultura, les polítiques energètiques, la immigració i els fons de la UE. A més, el Parlament té l'última paraula pel què fa al pressupost de la Unió. Més poder significa més responsabilitat. El Parlament, al ser l'única institució triada directament pels ciutadans, disposarà de nous mitjans que garanteixin la responsabilitat de la UE envers els seus ciutadans.

 

Declaració del President del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, sobre l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa

L'1 de desembre de 2009 passarà a la història de la Unió Europea. Aquest dia va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, que posa fi a gairebé una dècada de debats interns. El Tractat suposa més democràcia per a la Unió i dóna un impuls molt gran a les competències del Parlament Europeu. L'augment de competències legislatives del Parlament significa pràcticament doblar el seu poder.

 

Nou Parlament Europeu: més poder, més responsabilitat

El Tractat de Lisboa atorga més poder que mai al Parlament per conformar Europa. Més poder comporta més responsabilitat envers els ciutadans, els parlaments nacionals i la Unió Europea.

Cadascun dels últims tractats de la UE ha anat incrementant el poder legislatiu del Parlament Europeu. Ara, el Tractat de Lisboa va més enllà i situa el Parlament al mateix nivell que el Consell de Ministres en el procés de decisió de la gran majoria de les lleis de la Unió.

Més poder

El Tractat de Lisboa converteix el Parlament Europeu en un legislador més fort al incloure 40 nous temes dins del procediment de "codecisió", procediment pel qual Parlament i Consell decideixen en peus d'igualtat. Entre aquestes àrees s'inclou l'agricultura, la seguretat energètica, la immigració, justícia i assumptes d'interior, salut i fons estructurals.

El Parlament assoleix, així, un paper més important a l'hora d'establir el pressupost, ja que l'antiga distinció entre despeses "obligatòries" i "no obligatòries" queda eliminada. El Parlament decidirà, per tant, sobre el pressupost total de la UE conjuntament amb el Consell.

Els Eurodiputats haurien de donar el seu consentiment a la llarga llista d'acords internacionals negociats per la Unió en àrees com la de comerç internacional.

Més responsabilitat

Un augment del poder significa també un augment de les responsabilitats. Les decisions del Parlament afectaran, més que mai, la vida dels ciutadans. L' Eurocambra també protegirà els drets fonamentals dels europeus, d'acord amb la Carta de Drets Fonamentals reflectida al Tractat de Lisboa.

Els eurodiputats tindran un nou paper en les seves relacions amb la UE i les seves institucions. A partir d'ara, el Parlament té més poder per triar el President de la Comissió Europea. Així mateix, per designar al conjunt de la Comissió, incloent a l'Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, també serà necessari el consentiment de l'Eurocambra.

Finalment, el Tractat de Lisboa atorga al Parlament un nou dret: proposar modificacions del tractat.

 

El Parlament Europeu i el Tractat de Lisboa en 5 punts

1. Nou PE: millor preparat per afrontar els reptes actuals

El Tractat de Lisboa millora la capacitat d'actuació i de pronunciament de la UE i del seu Parlament. Ara que tant Europa com la resta del món s'enfronten a nous reptes -com la globalització, els canvis demogràfics, el canvi climàtic, la seguretat energètica i el terrorisme-, cap Estat pot bregar en solitari. Europa només podrà respondre a les preocupacions dels seus ciutadans parlant amb una sola veu i mitjançant el treball conjunt fet de forma eficaç, responsable, transparent i coherent. El Tractat conforma un Parlament millor equipat per als reptes presents i futurs en una Unió Europea cada vegada més gran. Més enllà d'això, Lisboa atorga al Parlament un nou dret per a proposar futures modificacions del tractat.

2. Nou PE: més poders per definir Europa

Amb el Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu tindrà més poder que mai a l'hora de conformar Europa. Amb tot el seu poder legislatiu estès a 40 noves àrees, el Parlament es converteix en un legislador equivalent al Consell de Ministres, que representa als governs dels Estats membres. Agricultura, seguretat energètica, immigració legal, justícia i assumptes d'interior, salut pública i fons estructurals, són només algunes de les àrees en les quals el Parlament adquireix total autoritat. Les seves decisions tindran, més que mai, un impacte en el seu dia a dia.

3. Nou PE: major capacitat per controlar la despesa

D'ara endavant, el Parlament decidirà, juntament amb el Consell, sobre la totalitat del pressupost de la UE. Fins ara, l'Eurocambra no tenia l'última paraula pel que fa a les "despeses obligatòries", com són les corresponents a l'agricultura o als acords internacionals, i que suposen al voltant del 45% del pressupost de la Unió. Això canvia amb el Tractat de Lisboa, ja que el Parlament passa a ser responsable de tot el pressupost comunitari, conjuntament amb els governs dels Estats membres. El seu Parlament no només tindrà un poder decisiu a l'hora d'establir les despeses prioritàries, sinó que també tindrà major capacitat per a controlar la despesa.

4. Nou PE: una mica més a dir sobre qui dirigeix la UE

A l'era de Lisboa, el Parlament no només decidirà sobre el que es fa i els diners que es gasta, sinó que també tindrà alguna cosa a dir sobre quins homes o dones dirigiran la UE. El Parlament triarà el President de la Comissió Europea sobre la base de la preselecció que facin els caps d'estat i de govern de la Unió, que haurien de tenir en compte els resultats de les eleccions europees -és a dir, l'elecció dels ciutadans-. A més, també serà necessari el consentiment del Parlament per designar la nova veu d'Europa al món (cap de la política exterior), l'Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, que també serà el vicepresident de la Comissió.

5. Nou PE: una veu més potent per als ciutadans europeus

Més poder implica més responsabilitats. El Parlament, com la única institució de la UE triada de forma directa pels ciutadans, disposarà de noves eines per fer escoltar la veu dels 500 milions de ciutadans als quals representa i per fer que la UE respongui davant d'ells. El Parlament haurà d'assegurar-se que el nou catàleg dels ciutadans europeus sobre drets civils, polítics, econòmics i socials -la Carta de Drets Fonamentals, inclosa en el Tractat de Lisboa- sigui posat en pràctica de forma efectiva juntament amb el nou dret d'iniciativa ciutadana, que permet a la gent exigir que es facin propostes legislatives en certs temes, sempre que estiguin protegides per, com a mínim, un milió de signatures. A més, vetllarà pel dret dels parlaments nacionals a rebutjar propostes legislatives a nivell europeu, quan es tracti de temes que es gestionen millor en l'àmbit nacional.

 

Multimèdia

 .
 

Press kits

 

Els Tractats

 

Versions consolidades del Tractat de la UE i del Tractat de funcionament de la UE i Carta dels Drets Fonamentals de la UE, editades en català pel Parlament de Catalunya

Aquesta versió en català del Tractat de la Unió Europea, del Tractat de funcionament de la Unió Europea i de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea ha estat a cura dels Serveis d'Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya (darrera actualització: 04-08-2011).

Des del web del Consell de la Unió Europea es pot accedir al diari oficial en què es publiquen les versions d'aquests textos en les llengües oficials de la Unió Europea (DO C 83, del 30 de març de 2010).

Al web del Parlament es pot accedir també a la versió en occità (aranès).

AVÍS DEL DOUE AL LECTOR

Aquesta publicació recull les versions consolidades del Tractat de la Unió Europea i del Tractat de funcionament de la Unió Europea, amb els corresponents protocols i annexos, tal com resulten de les modificacions introduïdes pel Tractat de Lisboa, que es va signar el 13 de desembre de 2007 a Lisboa i que va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009, i recull també les declaracions annexes a l'Acta final de la Conferència intergovernamental que va adoptar el Tractat de Lisboa.

Aquesta publicació conté, així mateix, la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a Estrasburg el 12 de desembre de 2007 pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió.

Aquest text recull i adapta la Carta proclamada el 7 de desembre de 2000, i la substitueix des de l'1 de desembre de 2009, data d'entrada en vigor del Tractat de Lisboa. En virtut de l'article 6, apartat 1, paràgraf primer, del Tractat de la Unió Europea, la Carta proclamada el 2007 té el mateix valor jurídic que els tractats. Aquest text, tal com es publica en el DOUE (diari oficial de la Unió Europea), és només un instrument de documentació i no compromet la responsabilitat de les institucions de la Unió Europea.