skip to content

Cookies al web de la UE

Utilitzem cookies per donar-li la millor experiència com a usuari de la nostra pàgina. No les fem servir per recollir cap dada personal per raons estadístiques a través de Google Analytics. Si no desitja rebre cookies, modifiqui la seva configuració de cookies en qualsevol moment.

Continuar
 
 
Càmeres davant el Parlament Europeu
Càmeres davant el Parlament Europeu
 
16/02/2017

El Parlament presenta la seva visió per a la UE del futur

Per millorar la capacitat de reacció, recuperar la confiança ciutadana i augmentar la solidesa de l'economia de l'eurozona, la UE necessita treure el màxim partit del Tractat de Lisboa. Però per anar més enllà seran necessàries reformes noves i profundes. Aquest és el missatge central de tres resolucions sobre el futur desenvolupament de la UE aprovades aquest dijous pel Parlament Europeu.

 .

La primera resolució, preparada per Mercedes Bresso (S&D, Itàlia) i Elmar Brok (PPE, Alemanya), se centra a aprofitar al màxim el Tractat de Lisboa. Entre altres canvis proposa:

  • convertir al Consell de Ministres en una autèntica segona cambra legislativa, en la qual les seves formacions especialitzades exercirien d'òrgans preparatoris a semblança de les comissions del Parlament;
  • cada Estat membre hauria de presentar almenys tres candidats, d'ambdós sexes que el president electe o la presidenta electa poguessin considerar per cobrir càrrecs a la seva Comissió;
  • el Consell hauria de decidir únicament per majoria qualificada, sempre que això sigui possible d'acord amb els Tractats, per evitar el bloqueig d'importants iniciatives legislatives i accelerar el procés legislatiu; i
  • impulsar la idea d'un salari mínim determinat per a cada Estat membre i estudiar les possibilitats d'un règim de prestacions d'atur mínimes.

Segons Bresso, “la UE no necessita una revolució populista. Necessita pau i adaptar-se a les necessitats del nostre temps. Això implica fer front a desafiaments democràtics, oferir als ciutadans protecció social, fiscal i mediambiental, defensar el seu dret a la seguretat en un context internacional complex i complir les nostres obligacions morals respecte als nostres veïns”.

Segons Brok, “els ciutadans esperen solucions d'Europa i estan molestos perquè aquestes no arriben. El Tractat de Lisboa ofereix moltes opcions, encara inexplorades, per fer a la UE més eficient i transparent”.

El text s’ha aprovat amb 329 vots a favor, 223 en contra i 83 abstencions.

Una reforma ambiciosa dels tractats

La segona resolució, preparada per Guy Verhofstadt (ALDE, Bèlgica), avalua com anar més enllà del que es preveia amb els instruments disponibles i planteja diverses reformes del Tractat de Lisboa, en les àrees de governança econòmica, política exterior, drets fonamentals i transparència. Planteja, per exemple:

  • crear la figura d’un ministre de Finances comunitari i donar a la Comissió Europea el poder de dissenyar i aplicar una política econòmica comuna, recolzada en un veritable pressupost propi per a l’eurozona;
  • el Parlament Europeu ha de tenir una única seu;
  • la mida de la Comissió ha de reduir-se considerablement, incloent-hi el nombre de vicepresidents que ha de reduir-se als dos d’Hisenda i Afers Estrangers; i
  • permetre als ciutadans de tots els països de la UE votar a les eleccions europees als candidats a president de la Comissió.

Verhofstadt ha posat èmfasi en què aquestes propostes “no proposen avançar en la integració perquè sí”. Ha subratllat que “podem tenir una Unió forta, poderosa i respectada al mateix temps que pròsperes democràcies locals i nacionals”. “És més, estic convençut que l'una no és possible sense l'altra”, ha afegit.

La resolució ha rebut el suport de 283 eurodiputats, 269 hi han votat en contra i 83 s’han abstingut.

Reforçar l'eurozona

El text de Reimer Böge (PPE, Alemanya) i Pervenche Berès (S&D, França) planteja una estratègia de convergència per a les economies de la moneda única i fer-les al mateix temps més resistents als xocs externs. Planteja, amb aquest fi, una dotació pressupostària específica de l'eurozona, finançada pels seus membres i disponible sota condicions clares. Entre els elements clau destaquen:

  • una capacitat pressupostària consistent en el Mecanisme europeu d'estabilitat (ESM, per les seves sigles en anglès) i fons addicionals aportats pels membres de l'euro;
  • un Fons Monetari Europeu (que hauria de desenvolupar-se gradualment a partir de l'ESM) amb capacitat de préstec i d'endeutament i un mandat clarament definit per permetre absorbir sacsejades econòmiques;
  • un codi de convergència: cinc anys per assolir criteris de convergència en fiscalitat, mercat laboral, inversió, productivitat i cohesió social;
  • en matèria de governança, un paper més rellevant per al Parlament Europeu i els parlaments nacionals, fusió de la presidència de l'Eurogrup i de la cartera d'Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió, més un ministre de Finances i Hisenda dins de la Comissió.

Per Böge, “estabilitzar l'eurozona beneficiarà la UE en el seu conjunt. Les nostres propostes seran la base de futures negociacions amb les altres institucions comunitàries”. I ha afegit que “els experts del Fons Monetari Internacional també han mostrat gran interès en les nostres idees”.

“Seixanta anys després de la signatura del Tractat de Roma, cal recuperar l'esperit dels pares fundadors. Dotar d’un pressupost propi a la zona de l'euro seria un gran pas endavant, en un moment en què preservar la integritat de la moneda única és urgent”, ha dit, per la seva banda, Berès.

Aquest text ha obtingut 304 vots a favor, 255 en contra i 68 abstencions.

Les tres resolucions formen part d'un paquet que pretén aclarir la posició de la Cambra sobre el futur de la UE a temps per al 60è aniversari del Tractat de Roma.

  • Procediment: resolucions no legislatives