La presidència del Consell i el Parlament Europeu: sis mesos junts
Des de l'1 de juliol, Suècia ostenta -per segona vegada- la presidència del Consell, una posició des de la qual haurà de treballar amb altres institucions comunitàries, fonamentalment la Comissió i el Parlament Europeu. El 15 de juliol, el primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt, presentarà a Estrasburg al Parlament Europeu el programa pels sis mesos de presidència.
Durant els sis mesos de durada del torn de presidència del Consell, és aquesta qui decideix l'agenda política, i l'encarregada de presidir totes les reunions del Consell: caps d'Estat i de Govern, trobades ministerials, la Comissió de Representants Permanents (l'anomenat COREPER, format pels ambaixadors a Brussel·les de tots els Estats membres), i els dels 140 grups de treball relatius a totes les àrees polítiques comunitàries.
Aquesta capacitat de fixar l'agenda dota la Presidència de capacitat per donar prioritat a uns temes sobre altres. La gestió de la crisi financera i l'atur i la lluita contra el canvi climàtic seran les prioritats principals de la presidència, a més d'altres assumptes com l'estratègia comunitària pel mar Bàltic, la cooperació en temes de justícia i interior o el futur del Tractat de Lisboa, entre altres.
A més, la Presidència de la UE és interlocutor clau entre el Consell i la resta de les institucions europees, fonamentalment el Parlament Europeu, que supervisa alhora la feina del Consell i la Presidència amb l'objectiu de garantir el màxim nivell de transparència. Les trobades entre eurodiputats i representants de la Presidència són, per tant, de gran importància pel correcte funcionament del procés legislatiu.
Trobades al més alt nivell
Les trobades formals entre l'Eurocambra i la Presidència són freqüents: en totes les reunions del Consell, el president de l'Eurocambra presenta davant les autoritats dels Estats membres la posició del Parlament respecte als diferents temes de l'agenda.
També és habitual que el cap d'Estat o de Govern del país que ostenta la Presidència presenti el seu programa de treball al Parlament Europeu al començament del seu mandat, i que també faci balanç a l'Eurocambra dels resultats un cop acabat el mandat. És també freqüent que el Govern del país que assumeix la Presidència es reuneixi amb el president del Parlament i els líders dels grups polítics de la Cambra (l'anomenada "Conferència de Presidents" -veure foto-). En totes les sessions plenàries de l'Eurocambra, el Consell està representat per la Presidència (generalment pel ministre d'Afers Exteriors o Europeus), que respon a les preguntes dels eurodiputats sobre un tema concret.
Comissions parlamentàries
D'altra banda, periòdicament tenen lloc trobades bilaterals entre el Parlament Europeu i la Presidència, els representants dels quals acudeixen a les reunions de les comissions parlamentàries en almenys dues ocasions. Tanmateix, la Presidència convida al president o altres membres de les comissions parlamentàries a les reunions informals del Consell i altres trobades oficials.
Codecisió
Per assumptes en què s'hagi de seguir el procediment de codecisió (elaboració conjunta pel Parlament Europeu i el Consell), la Presidència sol reunir-se amb el ponent de l'informe corresponent al Parlament, així com amb els membres d'altres grups polítics que siguin responsables en la matèria. Aquestes trobades busquen que els dos legisladors arribin a un acord sobre la forma final de text el més aviat possible.
En cas que no s'arribi a un acord d'aquesta manera, la Presidència representa al Consell en el comitè de conciliació amb l'Eurocambra, en el qual delegacions de totes dues institucions intenten trobar una posició comuna.
A partir de l'1 de gener, el país encarregat de presidir el Consell serà Espanya, mentre que el segon semestre i 2010 serà el torn de Bèlgica.
