Els presidents dels grups polítics parlamentaris
Quins són els nous líders dels grups polítics del Parlament Europeu? Aquest article recorre els grups polítics que formen part de l'Eurocambra, centrant-se en aquells que han estat designats per ser els seus presidents durant els propers cinc anys.
El Parlament Europeu acull set grups polítics en aquests moments. El que compta amb major nombre de membres és el Partit Popular Europeu, seguit dels Socialistes i Demòcrates per Europa. Tots ells desenvolupen una important funció en la vida parlamentària, realitzant una contribució fonamental en la consolidació de diferents opinions en vista a les votacions i proporcionant una estructura de suport als eurodiputats que formen part d'ells.
Els presidents dels grups polítics formen, juntament al President del Parlament Europeu, l'anomenada Conferència de Presidents, òrgan parlamentari encarregat, entre altres tasques, de fixar l'agenda de les sessions plenàries de l'Eurocambra.
Grup del Partit Popular Europeu
Joseph Daul va néixer dos anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial a Estrasburg, i va créixer en una família de sis germans.
Després d'estudiar agricultura, amb vint anys es va fer càrrec de la petita explotació familiar, que encara avui es troba en mans d'un dels seus dos fills. Aviat va destacar pel seu activisme en associacions de grangers i moviments de joventuts rurals tant francesos com europeus. Va presidir la federació nacional de productors de carn de vedella a França, a l'època quan el mal de les vaques boges va afectar tant als ramaders com als consumidors europeus.
Daul va ser escollit eurodiputat per primera vegada l'any 1999. Al Parlament Europeu es va convertir en president de la comissió d'Agricultura l'any 2002 i després líder del grup del Partit Popular Europeu al gener de 2007. Parla francès, alemany i alsacià, la seva llengua materna.
Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates
Als anys 80 i a principis dels 90 va començar a implicar-se en política local i regional, i l'any 1994 va ser escollit eurodiputat per primera vegada. En l'Eurocambra va destacar aviat per la seva activitat en les comissions de Drets Humans i Llibertats Civils, abans de ser designat a llocs de responsabilitat en el grup socialista.
L'any 2004 va ser nombrat per primera vegada president del grup, càrrec en el qual va ser confirmat després de les eleccions europees de juny de 2009.
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Guy Verhofstadt va néixer l'any 1953 a Flandes (Bèlgica). A principis dels anys 70 va ser un membre destacat de la unió liberal d'estudiants flamencs, mentre estudiava Dret a Gante. Amb només 29 anys es va convertir en president del Partit de la Llibertat i el Progrés (PVV).
Després de ser escollit diputat, va ser Primer Ministre en funcions i ministre de Finances; degut a la seva visió liberal de l'economia se li va atribuir el sobrenom de "Baby Tatcher", tot i que el seu declarat entusiasme per la construcció europea i el somni d'una Europa federal el separen de la Dama de Ferro.
Al juliol de 1999 va ser reescollit Primer Ministre belga; per ser senador des del 2007 i, a partir de juny de 2009, eurodiputat.
Els Verds/Aliança Lliure Europea
La co-presidenta Rebecca Harms (53) va ser cap de llista d'Els Verds alemanys tant en les eleccions europees de 2004 com en les de 2009. Als anys 80 va treballar com a assistent d'eurodiputats, i a Alemanya és coneguda pel seu posicionament antinuclear. La seva feina a l'Eurocambra també s'ha centrat en la política energètica.
El co-president Daniel Cohn-Bendit (64), de pare alemany i mare francesa, es va donar a conèixer en tots dos països per la seva participació en les protestes estudiantils de 1968. En no tenir nacionalitat francesa, es va veure obligat a abandonar el país a la tardor d'aquell any. A Alemanya occidental es va convertir en una destacada figura d'esquerra i va travar amistat amb qui després seria ministre d'Assumptes Exteriors del país, Joschka Fischer. Es va unir als Verds l'any 1984 i ha estat eurodiputat des de 1994, essent escollit alternativament tant a França com a Alemanya.
Conservadors i Reformistes Europeus
Michał Kamiński va néixer en març de 1972 a Varsòvia. Va començar la seva carrera política amb 15 anys en grups catòlics de l'oposició. Va ser escollit eurodiputat per primer cop en 2004 pel partit Llei i Justícia. Al Parlament Europeu, a més de formar part de la comissió de Mercat Interior, es va convertir en vicepresident del grup Unió per la Europa de les Nacions.
En juliol de 2007 va deixar l'Eurocambra per treballar com a secretari d'Estat a la cancelleria del president polonès Lech Haczynski, per a qui ja havia treballat anteriorment com a portaveu, donada la seva experiència periodística.
Després de les eleccions europees de juny de 2009 va tornar al Parlament Europeu, on va desenvolupar un paper fonamental en la formació del nou grup parlamentari dels Conservadors i Reformistes. Admirador del papa Joan Pau II, Margaret Thatcher i Ronald Reagan, és pare de dues nenes.
Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
Lothar Bisky va néixer l'any 1941 a Zollbrück (ara Korzybie, a Polònia). Va créixer a l'Alemanya de l'est fins que amb divuit anys va decidir desplaçar-se a l'Alemanya occidental, on es va unir al Partit Socialista. Després de completar els seus estudis universitaris va treballar en l'àrea del cine i la comunicació.
Després de la caiguda del Mur de Berlín va ser escollit membre del Parlament d'Alemanya Oriental; des de 1993 va presidir el partit del Socialisme Democràtic, que l'any 2007 es va convertir en "l'esquerra". Precisament des d'aquell any, Bisky presideix el Partit d'Esquerra Europea. Casat i pare de tres fills, va ser escollit eurodiputat el juny de 2009.
Europa de la Llibertat i de la Democràcia
El co-president Nigel Farage, londinenc, era broker fins que va decidir dedicar-se professionalment a la política, però ja des de molt jove va ser molt actiu dins el partit conservador britànic.
L'any 1993 va ser un dels fundadors del partit per la independència de Regne Unit, que advoca per la sortida del país de la Unió Europea i per una Europa amb nivells mínims d'integració. És eurodiputat des de 1999 i ha estat reescollit en dues ocasions.
El co-president Francesco Enrico Speroni, de Llombardia (Itàlia), va ser reescollit membre del Parlament Europeu per quarta vegada el juny de 2009. Ha vicepresidit la comissió parlamentària d'Assumptes Jurídics i es mostra molt crític amb possibles ampliacions de la Unió Europea, fonamentalment cap a Turquia.
