L'Eurocambra alerta del frau i l'addicció que provoquen les apostes a Internet

Els jocs d'atzar online representen un 5% del total del mercat d'apostes a l'UE

L'Eurocambra ha aprovat un informe amb mesures destinades a protegir els consumidors, reduir l'addicció i limitar el frau que provoquen aquests jocs. Els diputats també proposen fixar una quantitat màxima mensual per a les apostes personals, així com fomentar l'ús de targetes de prepagament. L'informe també demana reforçar els controls d'edat i invertir els beneficis de les apostes en salut, educació i cultura.

La ponent de l'informe, la socialista danesa Christel SCHALDEMOSE, recorda que són els Estats membres els que regulen les apostes a Internet i, per tant, els que tenen la responsabilitat de garantir la protecció dels consumidors contra l'addicció i el frau i evitar el blanqueig de capitals (tenint en compte C, paràgraf 1).

Per aquesta raó, el text sol·licita els països de l'UE que cooperin estretament a fi de resoldre els problemes socials derivats dels jocs d'atzar online amb caràcter internacional, com l'addicció al joc o l'ús fraudulent de dades personals o targetes de crèdit (paràgraf 4).

Per resoldre el problema de l'addicció, el document, aprovat pel ple amb 544 vots a favor, 36 en contra i 66 abstencions, suggereix fixar una quantitat màxima que cada persona podria destinar a apostes cada mes, així com obligar els operadors d'apostes per Internet a què utilitzin targetes de prepagament que es vendrien a les botigues (paràgraf 23).

El text també subratlla la necessitat d'introduir uns controls d'edat més eficaços i d'impedir que els jugadors menors d'edat puguin participar en jocs de demostració gratuïta en llocs web. Igualment, demana als Estats membres que distribueixin les fonts adequades per a la investigació, la prevenció i el tractament dels problemes relacionats amb aquests jocs (paràgrafs 11, 12 i 17).

L'Eurocambra considera que els beneficis obtinguts dels jocs d'atzar "haurien d'utilitzar-se en benefici de la societat, incloent-hi fonts de renovació per a l'educació, la salut, l'esport professional i el d'aficionats i la cultura" (paràgraf 18).

Frau

El Parlament Europeu assegura que "si l'esport es percep com un instrument de manipulació per a que jugadors, federatius i tercers aconsegueixin beneficis econòmics en comptes de realitzar-se de conformitat amb els seus valors, normes i per al gaudi dels aficionats, això podria desembocar en la pèrdua de confiança pública en l'esport" (paràgraf 6).

L'apogeu de les apostes per Internet deixa més marge a pràctiques delictives com el frau, la manipulació de jocs, organitzacions il·lícites d'apostes i blanqueig de capitals. En aquest sentit, els propietaris dels drets esportius, els operadors d'apostes online i les autoritats públiques s'haurien de mobilitzar per protegir la integritat de les competicions esportives (paràgraf 9).

Així mateix, els parlamentaris demanen a la Comissió que examini si seria possible atorgar als organitzadors esportius un dret de propietat intel·lectual (alguna forma de dret d'imatge) sobre les seves competicions (paràgraf 10).

Context i estadístiques

Els jocs d'atzar per Internet existeixen des de 1996, data en la qual el primer joc es va posar a disposició del públic a Finlàndia. Des de llavors, el mercat dels jocs d'atzar online ha crescut considerablement. Es calcula que el 2003 el mercat comercial de jocs d'atzar en línia en l'UE-25 va generar uns ingressos bruts de 51.500 milions d'euros.

En l'actualitat, els jocs d'atzar a través d'Internet, els telèfons mòbils o la televisió interactiva suposen aproximadament el 5% del total de mercat dels jocs d'atzar a l'UE, amb un valor de dos a tres mil milions d'euros en ingressos bruts el 2004.

Els marcs normatius per als mercats dels jocs d'atzar (convencional i en línia) a l'UE són molt heterogenis. 20 Estats membres permeten els jocs d'atzar online, mentre que 7 Estats membres han prohibit aquesta pràctica. D'altra banda, 13 països de l'UE tenen un mercat liberalitzat, 6 tenen monopolis estatals i 1 Estat membre ha autoritzat un monopoli privat.

Diverses empreses de jocs d'atzar i organitzacions de mitjans de comunicació s'han queixat que alguns Estats membres estan protegint il·legalment els seus mercats de jocs d'atzar i els ingressos derivats dels seus monopolis. La Comissió ha iniciat procediments d'infracció contra 10 Estats membres per verificar si les mesures nacionals que limiten la prestació transfronterera d'apostes online són compatibles amb el Dret comunitari.