La reforma de la política pesquera comuna desembarca al Parlament Europeu
La sobrepesca, l'excés de capacitat en alguns sectors de la flota, la ineficiència energètica i els descarts, la falta d'investigació sobre recursos pesquers o el canvi climàtic són alguns dels factors que han posat el sector pesquer europeu contra les cordes; actualment, s'està explotant el 88% de les poblacions de peixos en aigües comunitàries. Aquest dijous, el ple del Parlament Europeu debatrà la reforma del sector.
©BELGA_imagebroker_Siepmann
Espanya és el principal productor europeu de peix, seguida de Dinamarca, França i el Regne Unit. Cada ciutadà consumeix una mitjana de vint quilos de peix a l'any; els europeus que més en mengen són els portuguesos, seguits dels espanyols i els lituans. Al pol oposat, els romanesos són els europeus amb menys peix al menú.
Mig milió de llocs de treball
El sector pesquer dóna ocupació a prop de mig milió de persones, entre pescadors, aqüicultors, distribuïdors i altres actors com els encarregats del processat o el màrqueting dels productes del mar. Un de cada quatre són dones.
La pesca representa una important font d'ocupació i activitat econòmica a moltes regions costaneres, on les oportunitats laborals solen ser escasses. No obstant, el sector resulta poc atractiu per als joves, com subratlla l'informe sobre el Llibre Verd sobre la reforma de la Política Pesquera Comuna elaborat per la comissió de Pesca del Parlament Europeu.
El text alerta que el 30% de les captures realitzades a la Unió Europea es troba per sota del límit biològic de seguretat, i afirma que en alguns casos s'arriben a descartar fins al 80% de les peces.
Sobre la capacitat de las flotes
- 82.500 vaixells a la UE
- Són 18.000 menys que en 1995
- A països com Holanda o Bèlgica predominen els grans vaixells de càrrega
- A altres països, com Grècia o Portugal, predominen les embarcacions més petites
- La flota pesquera més gran del món és la xinesa
Consulta pública
Davant aquesta situació, la Comissió Europea ha obert un procés de consulta pública sobre la futura reforma de la Política Pesquera Comuna. A l'anomenat Llibre Verd sobre la reforma de la Política Pesquera Comuna s'exposen els reptes als quals s'enfronta la pesca europea, i es llancen preguntes com si s'ha de limitar legalment la capacitat de les flotes, o com aconseguir que la pesca sigui sostenible. L'ocupació o qui ha de prendre les decisions sobre la política pesquera són altres dels aspectes de la reforma pels quals el Llibre Verd pregunta als actors interessats.
L'objectiu de fons seria que la presa de decisions passés de l'actual control centralitzat del Consell de ministres de Pesca, on es prenen en aquests moments totes les decisions, a una aplicació regional (però no nacional) dels principis comunitaris. En qualsevol cas, els ministres continuarien sent els encarregats de fixar la quota de captures anuals.
No a un únic model de gestió
El projecte d'informe "rebutja amb fermesa, en vista de les múltiples característiques específiques de la flota comunitària, qualsevol intent d'adoptar un únic model de gestió de les pesqueries comunitàries" i demana "un model simplificat, independent, clarament definit, liberal i lliure de burocràcia, per gestionar la pesca de fondària a petita escala, en el qual les institucions europees defineixin els objectius generals que han d'aconseguir els Estats membres segons les seves pròpies estratègies".
