El Parlament Europeu acull amb interès el discurs de Zapatero, centrat en la crisi econòmica

La crisi econòmica, el Tractat de Lisboa, les relacions exteriors de la Unió Europea i els avenços socials han centrat avui el discurs que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha pronunciat al Parlament Europeu, on ha presentat les prioritats de l'actual Presidència espanyola de la UE. Els grups polítics han escoltat amb interès les seves propostes en un moment de canvis, marcat per l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

Zapatero, que ha dedicat la major part de la seva intervenció a la política econòmica, ha començat el seu discurs enviant un missatge de "solidaritat i compromís de la UE i de les seves institucions" a les víctimes del terratrèmol de Haití, un país el poble del qual "s'estripa entre la mort i la destrucció", segons el president.

Després de destacar el "gran honor" que suposa parlar en nom d'un país "europeista, que ha viscut una transformació en gran mesura per la seva incorporació fa 25 anys a la Unió Europea", Zapatero ha avançat que els propers sis mesos es caracteritzaran pels canvis que suposa respondre a la crisi més aguda viscuda en els darrers 80 anys, per la posada en marxa del Tractat de Lisboa, l'impuls de les relacions exteriors, la resposta al fenomen de la globalització i els canvis en la relació que la UE ha de tenir amb els ciutadans.

El president també ha donat el seu agraïment al PP espanyol pel seu recolzament a la Presidència espanyola de la UE, "un factor molt positiu que posa de manifest la voluntat comuna europeista".

Crisi econòmica

El president Zapatero ha lamentat, en primer lloc, els 8 milions d'aturats, "molts d'ells a Espanya", que ha causat la crisi econòmica, i el seu efecte als comptes públics, que ens porten a prendre mesures urgents". Ha opinat que "hem de seguir mantenint estímuls fiscals fins que la recuperació sigui una realitat, i també respectar el Pacte d'Estabilitat".

Per afrontar aquesta crisi, la Presidència espanyola de la UE tindrà quatre prioritats en l'agenda econòmica i en l'estratègia 2020:

La primera serà avançar conjuntament en la cooperació energètica. Segons Zapatero, en els darrers 10 anys la nostra dependència energètica ha augmentat 9 punts, la qual cosa es tradueix en 67.000 milions d'euros que cada any la UE transfereix a altres països, el mateix que es dedica a inversió pública en I+D+I. Per això ha proposat crear un "mercat comú d'energia", que comporti interconnexions energètiques i un marc regulador comú que consolidi aquest mercat. Així s'afavorirà també el desenvolupament de les energies renovables.

A més, segons Zapatero, caldrà invertir més en societat de la informació i noves tecnologies, facilitant el comerç electrònic per a la seva vegada crear treball estable.

La tercera mesura econòmica afecta a l'impuls dels vehicles elèctrics. "Si apostem de manera integrada pel cotxe elèctric contribuirem a la lluita contra el canvi climàtic i a la innovació tecnològica", ha assenyalat el president espanyol.

Per últim, Zapatero ha proposat aprofundir en l'educació i l'espai d'investigació europeu. "En els darrers 10 anys no hem avançat en quant a universitats d'excel•lència en el rànquing de les 100 millors", ha assenyalat. "Hem de culminar el procés de Bolonya i obrir expectatives a la universitat i investigació europees, ja que és la gran palanca de futur".

En resposta al president del Grup Popular Europeu, Joseph Daul, i les seves reticències a l'increment de la despesa pública, Zapatero ha aclarit que és un "ferm partidari del Pacte d'Estabilitat i de l'equilibri fiscal". Ha afegit que "la despesa pública s'ha incrementat perquè la inversió privada s'ha frenat, i sembla raonable compensar aquesta frenada amb estímul públic". També ha dit que "cal corregir els entorns que han afavorit l'especulació ja sigui financera o immobiliària, com la que Espanya ha patit".

Respecte a les crítiques a la seva proposta de sancions per incompliment d'objectius econòmics i en resposta al president del Grup ALDE, Guy Verhofstadt, Zapatero ha assenyalat que "la UE aplica sancions a molts àmbits i funcionen". "La UE ha de tenir clar que allò que hem fet units ha donat molt bons resultats, com l'euro, el Pacte d'Estabilitat o el mercat interior".

Al final de la seva intervenció també s'ha referit a "l'exigència de desaparició dels paradisos fiscals". Per a això, ha dit, la Presidència espanyola "serà ferma i exigent".

Tractat de Lisboa

Sobre el Tractat de Lisboa, Zapatero ha promès que Espanya serà "lleial i col•laboradora" amb les noves institucions, que tindran el valor que el Tractat estableix. Ha destacat que "el Parlament Europeu cada cop és més el centre polític de la UE".

Relacions exteriors

En quant a les relacions exteriors, el president del Govern espanyol ha subratllat que "vivim en temps de canvi", amb una agenda de sis mesos determinant. En aquest semestre es dialogarà amb Amèrica, Àfrica, Àsia, amb tots els seus continents a través d'una intensa agenda de cimeres internacionals, en col•laboració amb altres institucions.

Preguntat posteriorment sobre la situació a Orient Pròxim, Zapatero ha confiat que en els propers sis mesos es pugui "avançar en un acord". Ha dit que la pau en aquesta zona és una condició necessària per a altres regions, on el terror s'ha estès pel fanatisme religiós. Ha recalcat que una condició fonamental és el reconeixement de l'Estat palestí.

Sobre Amèrica Llatina, "un continent amb gran futur i amb una gran empremta europea", ha destacat que Espanya "vol avançar en acords comercials".

Agenda social

El president ha recordat la importància de la "iniciativa legislativa popular" que instaura el Tractat de Lisboa. També ha incidit en avançar en la igualtat entre homes i dones i, concretament, en posar en marxa una ordre europea de protecció a les dones maltractades, ja que en la seva opinió aquest tipus de violència és "impròpia i inassumible en una societat com la europea".

Segons Zapatero, la cohesió social i la inclusió social davant la pobresa "són aspectes irrenunciables de la Unió" de cara a l'estratègia econòmica 2020. El president espanyol ha proposat "renovar un gran pacte social a Europa entre empreses i treballadors". "El diàleg social ha fet forta a Europa -ha assenyalat- i és una gran palanca per dur a terme els nostres objectius".

En resposta a una pregunta sobre la immigració, Zapatero ha declarat que era "rotundament fals que sigui partidari d'una immigració massiva". "Sóc partidari -ha dit- de respectar els Drets Humans de totes les persones, vinguin d'on vinguin".

José Luis Rodríguez Zapatero ha reiterat, per últim, "l'agraïment d'Espanya a la UE, sobre tot a països que van contribuir al nostre desenvolupament". Ha ressaltat el seu compromís amb la Unió, "amb una manera de viure, de pensar i de sentir, de pensar en favor de la democràcia, dels Drets Humans i de la pau, i de sentir que conviure i unir els nostres pobles i la nostra història ens ha permès viure en pau amb nosaltres mateixos", ha conclòs Zapatero.

Jerzy Buzek i José Manuel Durao Barroso

Després de la intervenció del president espanyol, tant el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzez, com el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, han agraït la seva "visió europea", basada en el mètode comunitari. Segons Buzek, "és una visió similar a la del Parlament Europeu". Ha dit que "tot allò que succeeixi durant la Presidència espanyola serà molt important, perquè no tot està escrit als Tractats".

Barroso, per la seva part, ha assenyalat en espanyol que Espanya és "un país amb gran tradició i compromís europeu". Després de subratllar els esforços per aportar ajut a les víctimes de Haití (130 milions d'euros de la CE i un total de 222 milions de tota la UE), Barroso ha desitjat èxit a la cimera UE-Amèrica Llatina que tindrà lloc al maig a Madrid.

També ha subratllat en una acció unida de la UE per fer front a la crisi econòmica i evitar que continuï augmentant, i ha considerat que els propers sis mesos "serviran de trampolí per aconseguir objectius més ambiciosos". Ha mostrat la seva preocupació per l'elevat índex d'atur juvenil i ha proposat més ajudes per a les pimes.

Grups polítics europeus

El líder del grup PPE-DE, el francès Joseph DAUL, va acollir favorablement la proposta de Rodríguez Zapatero d'obrir un debat sobre un possible govern econòmic europeu, ja que "a Europa no s'ha de tenir por de parlar de política amb "P majúscula". Tanmateix, Espanya és un país amb una "taxa d'atur rècord del 20% i un dèficit públic que s'aproxima a l'11%" per la qual cosa, encara que "recolzo la seva voluntat de tornar al creixement i a la creació de treball, no estic segur que les solucions que vostè i la seva família política proposin ens permetin sortir de la crisi", va assenyalar Daul. Pel PPE-DE, la sortida de la crisi "no passa per pujar la despesa pública, sinó per aconseguir un entorn econòmic, fiscal i ecològic favorable a les empreses i, especialment a les pimes".

El líder del grup S&D, l'alemany Martin SCHULZ, va destacar que la Presidència espanyola compta amb un programa "ambiciós", i va recordar que l'Estratègia de Lisboa "ha estat un fracàs perquè els Estats membres no s'han compromès". En aquest sentit, la Presidència espanyola suposa "una glopada d'aire fresc". Schulz va proposar "traslladar el model espanyol a Europa" i va deixar clar que el "seu govern és d'avantguarda, amb molt coratge i que ha aconseguit modernitzar el seu país". A més, va insistir en la necessitat de regular els mercats financers i va recolzar la referència que Rodríguez Zapatero va fer a la lluita contra el maltractament, ja que "no és un problema d'un país", sinó que representa "una violació dels drets humans".

Guy VERHOFSTADT (ALDE, Bèlgica) va recolzar les paraules de Zapatero sobre una "coordinació oberta" per al creixement econòmic, i no va descartar la proposta de Rodríguez Zapatero d'imposar sancions als països membres, ja que "no es pot dir que hi ha països que no fan suficients esforços per afrontar la crisi i, alhora, no donar a la Comissió instruments necessaris per afrontar la situació". "Aquest Parlament està amb vostè per enfrontar-nos als que no volen canviar aquests aspectes de Lisboa". Quant a la cimera de Copenhaguen, "és clar que el mètode no ha funcionat", ja que hi havia almenys vuit líders que negociaven en nom de la UE". Cal, "buscar un acord amb els Estats Units i la Xina", va afegir.

Daniel COHN-BENDIT (Verds/A LI, França) va destacar que si la UE comptés avui amb una força europea de protecció civil, tal com va proposar Michel Barnier al 2006, "els europeus serien més presents a Haití". L'eurodiputat va subscriure la proposta de la Presidència espanyola d'impulsar els vehicles elèctrics, però va deixar clar que "no és l'única solució", i va suggerir com a mesures complementàries un "pla europeu per promoure el tramvia", així com invertir en l'estalvi energètic. Quant al procés de Bolonya, el problema és que "s'ha desviat de l'objectiu inicial" i "hi ha programes educatius que els estudiants no poden seguir". Finalment, va aclarir que el pacte social europeu ha de ser "social i ecològic".

Timothy KIRKHOPE (ECR, Espanya) va mostrar les seves reserves sobre la forma en la qual Espanya duria a terme els seus objectius, tement que el principal instrument per fer-ho siguin les sancions. "Al Regne Unit diem que abans d'arreglar les coses alienes, cal arreglar les coses a casa, i això és una cosa que els socialistes no solen fer", va assenyalar Kirkhope. A més, quant a la política exterior de l'UE es va referir a l'amenaça que representa l'Iran en l'actualitat, afirmant que Europa ha d'actuar fent entendre aquest país que no pot mantenir en suspens al món amb el seu armament nuclear.

Willy MEYER (GUE/NGL, Espanya) va criticar que el programa espanyol fomenta la continuïtat per a la UE en decisions com la reelecció de Barroso, rebutjada pel seu grup polític. També va dir que la recessió ha estat conseqüència de no haver intervingut sobre el mercat a temps, especialment en sectors específics com el financer. En paraules de l'eurodiputat, "el sistema actual castiga les rendes de treball i privilegia les rendes de capital". Amb referència a l'actuació a Haití, Meyer va declarar no compartir la prominent presència de dotacions militars en lloc de més dotacions civils (metges, arquitectes, etc.), així com tampoc no es va mostrar partidari de l'estatut avançat del Marroc fins que aquest decideixi realitzar el referèndum sobre el Sàhara.

Marta ANDREASEN (EFD, Regne Unit) va protestar sobre els "abusos a què han estat sotmesos alguns ciutadans britànics residents a Espanya per veure destruïdes les seves cases o veure impossibilitada la legalitat de les mateixes". Andreasen va exposar que, a causa de la llei de costes o problemes amb la regularització del sòl, "hi ha molts afectats (especialment a Alacant i Lanzarote) que han vist la seva casa demolida o que no poden accedir a serveis públics com l'aigua o la llum". L'eurodiputada va assenyalar que "aquestes persones han de poder viure a les cases que han comprat. En cas contrari, han de ser indemnitzades". "Espanya ha estat amenaçada amb la retirada dels fons europeus i, si la situació no canvia durant la Presidència espanyola, faré tot el possible perquè s'apliqui aquesta mesura".

Francisco SONSA WAGNER (NI, Espanya) va fer una exaltació dels valors europeus i de l'important paper d'Europa en la solució dels problemes globals. En general, es va mostrar d'acord amb els objectius proposats per la Presidència espanyola, "encara que molts no aconsegueixen distingir l'accessori del principal". Va defensar la política europea de canvi climàtic desenvolupada per la Comissió, i va demanar més èmfasi en la defensa dels drets humans al món. També va proposar la implicació de la Presidència espanyola en el reconeixement dels grups i organitzacions dissidents a Cuba i l'Iran; una política energètica comuna; la no celebració de la cimera amb el Marroc fins que aquest país no es comprometi a respectar les resolucions de Nacions Unides sobre el Sàhara; i la dotació a Ceuta i Melilla d'un estatut similar al de les regions ultraperifèriques.

Diputats espanyols

Jaime MAYOR OREJA (PPE-DE) va subratllar durant la seva intervenció "el creixent allunyament de les institucions europees amb els ciutadans". En aquest sentit, Mayor Oreja ha defensat que la UE té com a repte "trobar un punt d'inflexió en l'allunyament dels europeus amb les polítiques de la UE". "Un canvi d'actitud en els governs, els parlaments, els polítics i les institucions és molt més important que el Tractat de Lisboa", va defensar l'eurodiputat. D'altra banda, Mayor Oreja va recalcar que "no ha de ser un bon termòmetre el nombre de trobades que es celebrin durant la Presidència espanyola, ni els discursos convencionals ni les bones paraules. Ho seran els resultats, les realitats, la capacitat de canviar d'actitud des de totes les institucions europees. Cal afrontar els problemes reals que tenen els europeus, aquesta serà la manera d'apropar-se als europeus".

Juan Fernando LÓPEZ AGUILAR (S-D) va destacar el nou context en el qual Espanya assumeix la presidència rotatòria del Consell. L'eurodiputat va insistir que la UE ha "de respondre davant de la crisi més greu dels últims 80 anys" i va destacar que no es tracta "només d'una crisi econòmica sinó també d'una crisi social". López Aguilar va recalcar que la UE ha de "ser fidel al seu model per poder sortir de la crisi". El programa de la Presidència espanyola encerta plenament en el seu contingut: en la promoció de la igualtat, en "la protecció del més feble i el compromís davant de la violència de gènere", així com en la seva aposta per "la innovació i educació". A més va assumir la importància en cas de reconèixer que l'Estratègia de Lisboa no va funcionar" i va defensar "un compromís fort amb la nova Estratègia 2020".

Izaskun BILBAO (ALDE) va defensar que "l'actual crisi requereix pensar en global i actuar en local". En aquest sentit, Bilbao va recalcar que "ja que és necessari actuar des de la proximitat de les persones", "és necessari integrar-ne més a les regions". "Això també és aplicar el Tractat de Lisboa", va subratllar. Izaskun Bilbao va dir a Rodríguez Zapatero que el programa de la Presidència espanyola "oblida les regions i l'aplicació del protocol de subsidiarietat". L'eurodiputada basca va sol•licitar una major integració d'Euskadi a Europa i del basc en les institucions europees. Bilbao va acusar Zapatero d'enviar "tard i malament el calendari" i va retreure que no s'hagués convidat els eurodiputats a l'acte d'obertura de la Presidència espanyola el passat 8 de gener. D'altra banda, Bilbao va lloar les propostes de la Presidència espanyola en el camp de la igualtat, encara que va puntualitzar que "el programa està escrit tot en masculí".

Raül ROMEVA (Verdes/ALE) va assenyalar que "m'agradaria felicitar-lo el juny pel resultat de la Presidència espanyola, però percebo timidesa en el seu programa". "Hi ha moltes cimeres previstes, però s'obliden temes com la revisió de la jurisdicció universal i en casos com el del Sàhara o Colòmbia prevalen més els acords comercials que els drets humans", va criticar. Tanmateix, Romeva va reconèixer que en el camp de la igualtat entre homes i dones té "tota la seva credibilitat, ja que se l'ha guanyat al llarg del temps a base de fets". L'eurodiputat va subratllar que la Presidència espanyola farà un "gran treball " en aquest àmbit i que a més "donarà exemple a altres països que estan molt endarrerits en aquesta matèria".

Ramon TREMOSA I BARCELS (ALDE) va comparar el discurs de Zapatero sobre la crisi amb les declaracions del comissari Joaquín Almunia, que insisteix que la crisi serà més profunda i duradora a Espanya. Tremosa va dir que no s'està tenint en compte que "la crisi és global, però les solucions són locals" i va preguntar a Zapatero "quan es podrà parlar català a l'Eurocambra" i "quan derogarà el Govern espanyol els tractats internacionals que prohibeixen volar des de 23 països a l'aeroport de Barcelona".

Oriol JUNQUERAS VIES (Verds/Aliança Lliure Europea) va assenyalar que Espanya encapçala "el major índex d'atur de la Unió" amb un dèficit públic molt elevat. A més va preguntar "quan podran beneficiar-se els europeus d'una xarxa ferroviària que uneixi Europa amb el litoral mediterrani", i per a quan reconeixerà Espanya Kosovo, com ja han fet la majoria de socis europeus.

Alejandro CERCAS (S-D) va lloar que Zapatero hagi proposat en el seu discurs la posada en marxa d'un pacte social entre treballadors i empresaris a nivell europeu ja que, segons va assenyalar, Europa "no podria fer-se sense els treballadors" i "no ha de ser només econòmica, sinó també social".

Luis DE GRANDES (PPE-DE) va qualificar "d'ambiciós" el programa de la Presidència espanyola de la UE però va reclamar que cada un dels seus punts sigui "una fita sobre els problemes reals" que afecten a la ciutadania, com la crisi i la desocupació. "Espanya té per davant molts reptes i jo crec i vull creure que vostè estarà a l'altura del nostre país", va declarar l'eurodiputat.

Ramón JÁUREGUI (S-D) va preguntar a José Luis Rodríguez Zapatero pels plans de la UE i la Presidència espanyola per a Amèrica Llatina, un continent amb el què, segons Jáuregui, "hi ha molts llaços humans, interessos empresarials i països emergents, com Argentina, el Brasil i Mèxic." El diputat també va voler conèixer els objectius de la pròxima cimera entre la UE i Llatinoamèrica, que se celebrarà el 18 de maig a Madrid.