El poder de la iniciativa ciutadana a la Unió Europea
La iniciativa legislativa en mans dels ciutadans està cada vegada més a prop de ser una realitat a la Unió Europea, després de la introducció de la iniciativa ciutadana pel Tractat de Lisboa. El primer instrument de democràcia participativa de la Unió Europea permetrà que els ciutadans reclamin a la Comissió legislació sobre una matèria concreta sempre que la iniciativa compti amb el recolzament de, com a mínim, un milió de signatures procedents de diversos Estats membres.
"La iniciativa ciutadana té un elevat valor simbòlic; demostra l'existència d'un poble europeu que va més enllà de la simple suma de ciutadans de diverses nacionalitats", assegura l'eurodiputat popular italià Carlo CASSINI, president de la Comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu.
No obstant, explica que és necessari definir alguns detalls no mencionats al Tractat de Lisboa perquè aquesta eina sigui operativa. Per exemple, CASSINI assegura que "el nou instrument ha de garantir la serietat de les signatures i facilitar l'accés al document".
A més, el Tractat de Lisboa preveu que els firmants d'una iniciativa ciutadana han de procedir "d'un nombre significatiu d'Estats membres", però no fixa quants països han d'estar representats pels firmants.
Quants països?
En una resolució aprovada el mes de maig de 2009, el Parlament Europeu va suggerir que les signatures incloguessin almenys la quarta part dels Estats membres (actualment serien set països). Tot i així, al Llibre Verd amb el qual la Comissió va obrir una consulta sobre la iniciativa ciutadana, aquesta institució es mostra partidària que, com a mínim, la tercera part dels països estiguin inclosos a la iniciativa, la qual cosa suposaria a la pràctica que hi hauria d'haver signatures almenys de nou països.
Per al comissari de Relacions Interinstitucionals, Maroš Šefčovič, és necessari que la Unió Europea disposi "d'una sèrie de requisits comuns de procediment per a la recollida, verificació i autenticació de les firmes", de manera que els impulsors d'una iniciativa puguin guiar-se per unes directrius clares a l'hora d'aconseguir recolzament. La verificació de les firmes dependria de les autoritats nacionals.
Diverses ONGs i organitzacions ciutadanes han demanat a la Comissió que es permetin les firmes electròniques. Šefčovič no amaga les seves reserves al respecte i adverteix que, si s'utilitzessin, "caldria garantir una seguretat adequada".
Admissibilitat
Altres debats oberts es refereixen a aspectes com ara l'admissibilitat de les iniciatives o la forma en la qual s'han d'iniciar. La Unió Europea ha de donar llum verda a la seva obertura per evitar esforços "inútils" de recollida de signatures? O seria antidemocràtic?
En la seva resolució sobre la matèria, el Parlament Europeu s'inclinava perquè la Comissió Europea verifiqui l'admissibilitat legal de la iniciativa abans d'iniciar-se la recollida de signatures, però matisava que qualsevol tipus de consideració política hauria de realitzar-se a posteriori.
Es preveu que les iniciatives ciutadanes siguin operatives a principis de 2011, després que el Parlament analitzi el 24 de març amb el Consell Europeu i la Comissió Europea en quin punt es troba el procés. S'espera que el 31 de març la Comissió Europea llanci una proposta de regulació, sobre la qual s'haurien de pronunciar l'Eurocambra i el Consell abans que finalitzi l'any.
