Entrevista amb Aleix Vidal-Quadras
Vidal-Quadras, ponent sobre subministrament de gas: "Més que d'apagar el foc, es tracta d'evitar l'incendi"
- El seu informe serà sotmès a votació el dimarts 21 de setembre al matí
- "Aquest reglament marca un pas històric en la integració europea", diu Vidal-Quadras
El tall del subministrament de gas a Ucraïna des de Rússia a l'hivern 2008-2009, que va afectar 17 països europeus, va posar de manifest que la UE necessita mecanismes per garantir el subministrament. La solidaritat entre pa és clau per aconseguir-ho, però no és l'únic: les companyies han d'assegurar el subministrament a llars i serveis especials com escoles o hospitals, explica en aquesta entrevista Aleix Vidal-Quadras.
En cas de crisi de subministrament de gas, el seu informe proposa que es prenguin mesures per garantir proveïment a llars i serveis essencials. Com es preveu fer-ho?
El reglament estableix que els estats membres han de garantir que les companyies de gas assegurin el subministrament als clients protegits (llars i serveis essencials) durant almenys 30 dies en cas de crisi. És cert que alguns països, per la seva situació particular com pot ser el dependre d'un sol subministrador, tindrien més dificultats per garantir el proveïment. Per aquesta raó, el reglament permet que l'estàndard de subministrament es pugui assegurar amb reserves de gas en un altre Estat membre. La solidaritat és clau en aquest aspecte del reglament.
Pel que fa a la jerarquia de prioritats, és clar que la primera obligació de qualsevol autoritat pública és garantir el subministrament als seus ciutadans. Els Estats membres han d'identificar les prioritats en els seus plans preventius i en els plans d'emergència en funció de la situació nacional.
Si el subministrament resultés greument alterat, es preveuen "mecanismes d'emergència", implicant els Estats membres per millorar la resposta. Podria explicar aquesta idea?
Un dels punts forts del reglament és l'obligació per a tots els Estats membres d'elaborar plans de prevenció i d'emergència que han de ser consultats amb altres Estats membres i enviats a la Comissió Europea per el seu vistiplau (en els preventius) i per a consulta (en els d'emergència). El Parlament Europeu va insistir molt en aquest punt ja que el paper de la Comissió és un gran valor afegit respecte a la situació actual. La Comissió, en rebre tots els plans nacionals, podrà avaluar-los amb una visió global i identificar possibles inconsistències entre ells. D'aquesta manera podrà detectar mesures que siguin contràries al mercat interior o que posin en perill la solidaritat i demanar a l'Estat membre que modifiqui aquestes disposicions.
Més que d'apagar el foc, aquí es tracta d'evitar que l'incendi passi. El que no vol dir que es puguin evitar tots els incendis. Per això els mecanismes d'emergència són essencials en cas que passi una crisi.
Quan el seu informe fa referència a la solidaritat entre Estats membres, es pot dir que és un primer pas cap a una comunitat europea de l'energia?
Es pot dir que aquest reglament marca un pas històric en la integració europea, ja que per primera vegada els Estat membre accepten que la seguretat de proveïment energètic és una cosa que només es pot aconseguir treballant junts. Els que hem seguit de prop l'evolució de la política energètica a la UE hem pogut veure de primera mà com hem passat de tenir una visió purament d'interès nacional a una visió europea. El trist és que hagi fet falta que patíssim una crisi terrible fa dos anys per canviar l'enfocament, però almenys ho hem aconseguit. La comunitat de l'energia ja existia. Els tres eixos fonamentals de la política energètica comuna -competitivitat, sostenibilitat i seguretat de subministrament- es van establir fa anys. Però si bé els dos primers pilars s'han anat desenvolupant, el tercer sempre s'havia quedat enrere fins a l'aprovació d'aquest reglament.
En l'actualitat es parla de "pobresa energètica" per a referir-se a gent que no pot permetre encendre la calefacció, per exemple. Què es podria fer perquè aquestes persones també gaudeixin de seguretat energètica?
La pobresa energètica és un problema que pateixen cada vegada més ciutadans europeus. No existeix una definició jurídica a nivell comunitari, però amb el tercer paquet de liberalització del mercat de l'energia el Parlament Europeu va aconseguir que es reconegués formalment el problema i cada Estat membre ha de definir-lo en la seva legislació nacional. Jo sóc de l'opinió que és un problema que s'ha de tractar mitjançant el desenvolupament de polítiques socials i que els governs nacionals, així com la UE, han de tractar sense demora, amb la mateixa importància que ja se li dóna al problema de l'habitatge o de la marginació.
