El President de torn del Consell, Nicolas Sarkozy, ha avaluat avui davant de l'Eurocambra el treball realitzat per la UE sota el seu mandat. Durant el seu discurs, Sarkozy ha subratllat que la UE ha d'afrontar projectes "molt ambiciosos" per superar els "egoismes nacionals".

Nombrosos oradors han elogiat la ràpida resposta del president francès a desafiaments com la crisi econòmica o la situació a Geòrgia, mentre que d'altres l'han criticat per haver promogut la ratificació del Tractat de Lisboa malgrat el 'no' irlandès.

En la seva intervenció al ple del Parlament Europeu a Estrasburg, Nicolas Sarkozy ha assegurat que la UE s'ha de centrar en afrontar projectes "molt ambiciosos" ja que són els únics capaços de generar la superació dels "egoismes nacionals".

"Europa ha de continuar sent ambiciosa perquè cal resoldre els problemes el més aviat possible, evitant així que es congelin i posterguin les seves resolucions. Per a això es necessita valentia i molt voluntarisme. Europa és per ara, no per demà passat", ha declarat Sarkozy.

El president francès s'ha mostrat "encantat" del seu càrrec com a President de torn del Consell durant els últims sis mesos, una etapa que l'ha fet més "tolerant i obert de mires", i l'ha fet entendre que "Europa va ser la idea més bonica del segle XX".

Sarkozy s'ha esforçat durant el seu mandat perquè Europa canviï i, al seu parer, ho ha aconseguit. Per això s'ha mostrat convençut que si tots els Caps d'Estat dels països membres exercissin aquest paper, Europa "guanyaria molt", ja que s'evidenciaria que "els problemes no es poden resoldre sense els veïns".

Durant els últims sis mesos, el president gal ha hagut d'enfrontar la crisi de Geòrgia, la crisi financera internacional, el "no" d'Irlanda, la negociació del paquet de canvi climàtic i la fundació de la Unió Euromediterrània.

A l'hora d'afrontar aquests assumptes, Sarkozy ha tractat de vetllar per una Europa unida, que "pensi per si mateixa", que tingui conviccions, que ofereixi respostes, que "no s'acontenti amb seguir a la resta", que no accepti "el consens basat en fugir d'estudi" i esperi "que tot es vagi resolent per si sol", perquè com més s'espera "més s'enquisten els problemes", ha explicat.

Sarkozy ha reconegut estar "molt agraït a tota la UE perquè va tancar files i es va mantenir unida, una cosa que no és fàcil si mirem la nostra història, en la qual durant dècades i dècades un Europa humiliada i màrtir ha estat rere el teló d'acer. Tanmateix la UE no es va fragmentar i el 8 d'agost les forces russes estaven a 40 quilòmetres de Tiflis", ha destacat.

L'altre gran repte que la Presidència francesa ha hagut d'afrontar és la crisi financera, que va començar amb la fallida del banc nord-americà 'Lehman Brothers', un fet "gravíssim", que ha derivat en una crisi "única i desconeguda" en què ens trobem submergits en aquests moments i que "ja s'ha traslladat a l'economia real", ha recalcat Sarkozy.

La UE ha afrontat aquesta situació "unida", amb un pla de recuperació del sector bancari que després va copiar els Estats Units amb el 'Tercer Pla Paulson', encara que no s'ha pogut impedir que la crisi hagi portat a alguns Estats Membres a llançar mesures de manera unilateral.

"Si les institucions europees no haguéssim assumit les nostres responsabilitats, ens haguéssim enfrontat al col·lapse d'alguns Estats membres i a la destrucció del sistema bancari", ha advertit el president francès.

Les institucions europees han aconseguit una política comuna per fer front a aquesta situació i han sol·licitat "un capitalisme d'un altre tarannà, sense especulació i més ètic." Aquest debat "no ha estat senzill", principalment perquè la situació econòmica no ha estat la mateixa en els 27 Estats membres.

"Hi ha hagut dubtes, titubeigs i malentesos perquè no és fàcil oferir la mateixa política en el mateix moment, més encara quan alguns països estan a punt de tenir eleccions, la qual cosa pot dificultar l'acord," ha assenyalat Sarkozy.

Per a Sarkozy, la Unió Euromediterrània, lluny de debilitar a la UE, la "reforça". Si els europeus "no lluiten per la pau a Orient Mitjà, no ho farà ningú", ha assegurat el president francès.

"Hem de ser nosaltres qui exercim aquest paper i hem d'evitar l'enfrontament. Busquem el diàleg constant entre Europa i els països mediterranis. Necessitem una pau equilibrada entre israelians i palestins, perquè els primers tenen dret a la seguretat i els segons a un Estat", ha considerat.

El president francès s'ha mostrat content perquè l'acord assolit en matèria mediambiental compleix el calendari prèviament fixat i respecta els objectius del triple 20 per a 2020, malgrat "l'aguerrida" batalla que s'ha desenvolupat.

Tots els països membres han hagut d'acceptar les seves responsabilitats, sobretot quan el president electe dels Estats Units diu que cal fixar uns nous límits de sostenibilitat mediambiental, i de cara als països en desenvolupament, va explicar el president francès.

"Si no haguéssim recolzat el paquet de la Comissió, com es pot esperar que l'Índia, la Xina o el Brasil ens escoltin en el futur. Ells han de tenir en compte que es pot respectar el medi ambient", ha ressaltat.

"Vaig voler que el voluntarisme en matèria mediambiental no es fes en detriment d'una política social, i que això comportés la protesta dels nous Estats membres. Imaginin-se quina hagués estat la credibilitat d'aquest acord si no hagués tingut el suport de tots els països. També ha estat molt útil que el PE, de manera determinant, volgués arribar a un acord, ja que ha servit d'impuls pels caps de govern que no volien assolir-lo", ha ressaltat.

El president gal ha fet una crida a trobar-se "amb l'altre" i assolir així una via per "superar les dificultats" del 'no' irlandès, ja que la UE necessita institucions fortes i aquestes només seran possibles si els irlandesos voten de nou el Tractat.

"Quan va guanyar el 'no' vaig ser a Irlanda, i vaig rebre crítiques per dir que l'única manera de sortir de l'encallament era convocar un nou referèndum, com si no fos respectuós demanar de nou l'opinió del poble," ha indicat Sarkozy.

"No podem resoldre un problema creant uns altres 26 problemes. Quan es produeixi una nova ampliació de la UE amb Croàcia, necessitarem en aquell moment un nou Tractat per adaptar-nos, per la qual cosa hem proposat que llavors s'afegeixi a l'Acta d'Admissió el protocol irlandès i el nombre de diputats, ja que les eleccions es faran d'acord al tractat de Niça," va destacar.

Sarkozy ha agrait a l'Eurocambra i als seus membres el "fàcil, agradable i útil" que ha estat el treball amb els eurodiputats "independentment de la seva ideologia política" i durant els últims sis mesos.

"Si no intentem entendre els problemes dels Estats membres, això no s'anomenaria ideal europeu sinó integrisme", ha conclòs.