L'Eurocambra aprova la targeta blava per a immigrants qualificats
El Parlament Europeu ha donat el vistiplau a la introducció de la targeta blava com a nou mecanisme per atreure a la UE els treballadors altament qualificats de tercers països. La targeta tindrà una validesa de tres anys, es podrà renovar i complementarà als sistemes nacionals d'admissió.
L'Eurocambra, que en temes relacionats amb la immigració legal té poder de consulta, es va pronunciar el passat 20 de novembre del 2008 a favor de la introducció d'aquest sistema, amb 388 vots a favor, 56 en contra i 124 abstencions. Els diputats van sol·licitar, però, que s'aclareixin els requisits d'admissió i van demanar als Estats membres que no "robin" cervells a aquests països, especialment en els àmbits de la sanitat i l'educació. També van suggerir donar prioritat al mercat laboral comunitari.
Una de les causes principals de l'escàs poder d'atracció de la UE és que en l'actualitat compta amb 27 sistemes d'admissió diferents que obstaculitzen la mobilitat dels treballadors altament qualificats procedents de tercers països entre els diferents Estats membres. Només el 5,5% dels emigrants altament qualificats dels països del Magreb vénen a la Unió, mentre que prop del 54% elegeixen els Estats Units o el Canadà. La targeta blava té com a objectiu atreure aquests treballadors, donant-los accés als 27 Estats membres de la UE. Aquesta targeta no substituirà als sistemes nacionals existents, sinó que conformarà un canal addicional d'atracció, amb un procediment comú d'admissió.
L'Eurocambra considera necessari aclarir els requisits d'admissió. Els eurodiputats demanen com a requisits que els sol·licitants tinguin feina a la Unió Europea i acreditin almenys cinc anys d'experiència al sector o un títol universitari reconegut pels Estats membres. A més, el sou del sol·licitant haurà de ser com a mínim 1,7 vegades el sou mitjà anual de l'Estat membre de residència i no podrà ser inferior al sou que percep a l'Estat membre d'acollida un treballador similar.
Preferència al mercat laboral comunitari
L'informe parlamentari posa de manifest que els Estats membres haurien de tenir la potestat de decidir quantes targetes blaves expedeixen cada any. La concessió de la targeta no pot ser vista com a un "dret", i pot ser rebutjada fins i tot si es compleixen tots els criteris d'elegibilitat. Els països de la UE donaran preferència als ciutadans de la Unió i podran rebutjar els titulars d'una targeta blava concedida en un altre Estat membre per facilitar l'accés al mercat laboral als seus propis ciutadans o a altres comunitaris.
Fuga de cervells
L'Eurocambra subratlla que els Estats membres no hauran de tractar d'atreure persones molt qualificades en sectors en els quals ja hi ha escassetat d'especialistes en el país tercer, especialment en sanitat i educació.
Durada de la targeta blava
La targeta blava hauria de tenir una validesa de tres anys (i no dos com va proposar la Comissió) i es renovarà per uns altres dos anys com a mínim. Si el contracte inclou un període inferior a dos anys, la targeta blava s'expedirà pel període de durada del contracte més sis mesos.
Després de 3 anys de residència legal en un Estat membre com a titular d'una targeta blava, la persona interessada podrà exercir un altre treball altament qualificat en un altre país de la UE.
