22/10/2008

L'Eurocambra aprova noves normes per facilitar els tràmits dels divorcis internacionals

El Parlament Europeu ha tirat endavant una proposta legislativa que té com a objectiu harmonitzar les normes nacionals sobre divorcis entre parelles de diferents nacionalitats o que no viuen en el seu país d'origen.

A l'UE es registren cada any 170.000 divorcis transfronterers. La nova proposta, aprovada en sessió plenària a Estrasburg el 21 d'octubre, permet als cònjuges acordar l'Estat en el qual prefereixen tramitar el divorci, sempre que hagin residit o s'hagin casat allà o tinguin la nacionalitat d'aquest país. En tot cas, la legislació del país elegit ha de respectar els drets fonamentals.

La proposta, procedent de la Comissió Europea i sobre la qual s'ha consultat al Parlament Europeu, no busca crear un règim comú a tot Europa, sinó que pretén harmonitzar les normes nacionals.

Segons la Comissió Europea, a la UE se celebren cada any 2,2 milions de matrimonis, dels quals 350.000 són internacionals. D'altra banda, anualment es registren a la Unió 875.000 divorcis (excloent Dinamarca), dels quals un 16% (al voltant de 170.000) són internacionals.

La majoria dels Estats membres de la UE no permeten que les parelles escollir quina llei prefereixen per tramitar el divorci. Aquesta falta de seguretat jurídica condueix a vegades a una carrera en els tribunals, en la qual el cònjuge més ben informat intentarà acudir el primer al òrgan jurisdiccional que estigui regit per la llei més adequada als seus interessos.

La proposta de reglament vol proporcionar un marc jurídic clar i complet per als assumptes matrimonials a la UE. La nova norma permetrà a les parelles elegir, de comú acord, l'Estat membre en el que desitgen divorciar-se, sempre que hi tinguin vincles estables, com l'haver tingut en el país en qüestió el seu domicili habitual durant almenys tres anys, que tinguin la nacionalitat o es tracti de l'últim Estat de residència. Els diputats proposen que també es tingui en compte el país en el qual s'hagi celebrat el matrimoni.

La ponent parlamentària del projecte, l'alemanya Evelyne Gebhardt, posa com a exemple el cas d'una parella italiana que viu a Alemanya des de fa 20 anys i que decideix divorciar-se segons la llei alemanya, que és més avantatjosa per a ells ja que n'hi ha prou amb estar separats un any i no tres com estableix la legislació italiana. Gebhardt assenyala que "tant en la llei alemanya com en la italiana, fins ara s'aplica el dret de la nacionalitat comuna (en aquest cas italiana). Amb el nou reglament, aquesta parella podrà elegir divorciar-se seguint la legislació que els sembli més apropiada".


Quan els cònjuges no aconsegueixin assolir un acord sobre a quin país volen tramitar el divorci, s'aplicarà la normativa.

No al divorci discriminatori

El Parlament Europeu reclama l'aplicació de la llei del fòrum ("lex fori" = la llei del país en el qual es presenta la demanda) si, per exemple, una dona estrangera sol·licita el divorci en un Estat membre i si la llei del país tercer corresponent no reconeix la separació o el divorci, o ho fa de forma discriminatòria. En aquests casos, l'interès de la persona ha de prevaler sobre el criteri que suposa l'aplicació de la legislació nacional.

Informació apropiada

Els membres de la parella han d'estar degudament informats sobre les repercussions concretes de la seva elecció. Els jutges s'hauran d'assegurar que ambdós cònjuges són conscients de les conseqüències de l'acord per evitar que el membre més dèbil de la parella estigui en desavantatge. Així mateix, és important que els cònjuges tinguin accés a informació actualitzada sobre els principals aspectes de la legislació nacional i comunitària i els processos de divorci i separació judicial. Per aquesta raó, els diputats proposen la creació d'un sistema d'informació al públic a Internet.

Cooperació reforçada

La proposta de la Comissió ha  estat rebutjada per Suècia en el Consell, la qual cosa complica la seva adopció com a norma comunitària, perquè requereix unanimitat. Almenys nou països de la UE (Espanya, França, Itàlia, Romania, Àustria, Hongria, Grècia, Eslovènia i Luxemburg) han acordat aplicar el mètode de la "cooperació reforçada", la qual cosa els permetria avançar en aquest àmbit.

Situació a l'Estat espanyol

A l'Estat espanyol, la normativa actual estableix que una parella podrà elegir el país en el qual desitja tramitar el seu divorci, sempre que sigui el lloc de residència comuna habitual, sigui el país de nacionalitat d'ambdós o bé l'últim país de residència comuna, si un dels dos cònjuges encara viu allà. Quan la legislació del país elegit no reconeix el divorci o ho fa de manera discriminatòria, s'aplica la llei del fòrum.

El divorci a Espanya es troba condicionat a l'existència d'una prèvia cessació efectiva de convivència durant un període de temps que oscil·la entre un i cinc anys en funció de les circumstàncies (llevat d'en el cas de condemna ferma per atemptar contra la vida del cònjuge, els seus ascendents o descendents).

 .

Més informació:

 .