L'espai aeri europeu estarà regulat per normes que asseguraran una major eficiència, amb vols més curts i barats, menys retards i un consum de carburant reduït, a més d'un sistema de gestió del trànsit aeri més ben adaptat al creixent nombre de passatgers. El ple de l'Eurocambra ha aprovat avui una nova legislació que regula el trànsit aeri a l'UE i que suposa un pas definitiu cap al Cel Únic Europeu.

El nou paquet sobre el Cel Únic Europeu (SES II, en les seves sigles en anglès) és una revisió del SES I, aprovat el 2000, i té per objectiu millorar el rendiment del sistema aeri de l'UE en camps com la seguretat, la capacitat, la durada dels vols, els costos i el medi ambient, mitjançant la coordinació i la supervisió del trànsit aeri dels Estats membres i l'aplicació de normes i objectius comuns.

Està previst que el trànsit aeri a Europa es dupliqui el 2020. Les mesures incloses en aquest paquet legislatiu serviran per afrontar aquest repte. A més, està previst un retall de 16 milions de tones d'emissions de CO2 com a resultat de la reducció en la durada dels vols.

El SES II està compost per dos reglaments, que han estat acordats per l'Eurocambra i el Consell i que el ple ha adoptat avui. El primer tracta sobre el rendiment i la sostenibilitat del sistema europeu d'aviació i va ser aprovat amb 614 vots a favor, 47 en contra i 24 abstencions. El segon es refereix als aeròdroms, la gestió del trànsit aeri i els serveis de navegació aèria i va rebre el suport de 662 eurodiputats, 20 vots en contra i 11 abstencions.

El Consell de Transport podria donar el seu vistiplau formal a l'acord a finals de març. El ponent parlamentari en aquest àmbit és l'eurodiputat romanès Marian-Jean MARINESCU (PPE-DE).

El SES II introduirà plans de rendiment per als serveis de navegació aèria. Aquests plans seran dissenyats i aplicats d'acord amb les polítiques de l'Organització Internacional d'Aviació Civil i seran reproduïts a escala nacional i regional, tenint en compte l'opinió dels proveïdors de serveis de navegació aèria, dels representants dels usuaris, dels operadors i dels coordinadors d'aeroports. Els Estats membres garantiran la correcta aplicació de les normes i el respecte dels objectius establerts en els plans mitjançant l'ús d'incentius i sancions.

Eurocontrol, l'Organització Europea per a la Seguretat Aèria serà l'encarregada de revisar la legislació.

Els països de la Unió designaran autoritats nacionals independents de supervisió que asseguraran la correcta aplicació dels requisits de seguretat i rendiment. Aquests organismes atorgaran certificats als proveïdors de serveis de navegació aèria, duran a terme inspeccions i investigacions i dissenyaran els plans nacionals i regionals.

Parlament i Consell també han acordat l'establiment de blocs funcionals d'espai aeri, que no dependran de les fronteres entre els Estats membres, i que seran fonamentals per incrementar la cooperació entre els proveïdors de serveis de navegació aèria i millorar el rendiment. Aquests plans s'hauran d'introduir en un termini de tres anys després de l'entrada en vigor del reglament. Aquests blocs comptaran amb un coordinador i estaran finançats pel programa que gestiona la Xarxa Transeuropea, el BEI i els ingressos procedents de la inclusió de l'aviació en el sistema de comerç d'emissions.

En els casos en què els blocs abarquin diversos Estats membres i tercers països, aquests últims hauran de respectar el marc regulador.

Les competències de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) s'ampliaran per garantir normes "precises, uniformes i vinculants" relatives a la seguretat als aeroports, la gestió del tràfic aeri i els serveis de navegació aèria, així com la seva correcta aplicació per part dels Estats membres.

El mandat de l'AESA, establerta l'any 2002, s'ha anat ampliant progressivament. En aquests moments, és un dels elements fonamentals de l'estratègia de seguretat aèria de la Unió, ja que és responsable d'elaborar normes mediambientals a nivell europeu, supervisar l'aplicació uniforme d'aquestes normes a través d'inspeccions en els Estats membres i proporcionar l'experiència tècnica especialitzada i la formació necessàries.

L'extensió de les seves competències als sistemes de gestió del tràfic aeri i de navegació aèria té com a objectiu reforçar la seguretat aèria. A més, donat que la majoria dels accidents s'esdevenen durant l'enlairament o l'aterratge, el compromís amplia les seves competències reguladores i de supervisió als aeroports.

Aquesta legislació s'aplicarà a tots els aeroports oberts al públic i que operen amb vols comercials. Els aeroports militars i de tamany reduït -amb pistes de menys de 800 metres de longitud- estan exclosos del reglament. Els Estats membres podran decidir si exclouen també els aeroports pels quals transiten menys de 10.000 passatgers l'any.

L'acord introdueix regles comunes sobre la infraestructura, l'equipament i la gestió dels aeroports, que aquests hauran de complir per rebre les llicències de les autoritats nacionals corresponents. L'AESA serà l'autoritat que decidirà els criteris per a la concessió de llicències i també supervisarà, mitjançant inspeccions, que els criteris esmentats es compleixen. Els permisos actuals no estaran coberts per aquest reglament.

De la mateixa manera que en el cas de l'AESA, el Sistema de Gestió de Tràfic Aeri i els proveïdors de serveis de navegació aèria comptaran amb requisits harmonitzats. El compliment d'aquests requisits estarà supervisat per les autoritats nacionals competents, excepte per a les organitzacions localitzades en tercers països o aquelles que proveeixin serveis en més de tres Estats membres. En aquests casos, la supervisió dependrà de l'AESA.

• Proposta de la Comissió Europea
• Proposta de la Comissió Europea