Els eurodiputats han debatut avui la paràlisi del trànsit aeri causat per un núvol de cendra volcànica procedent d'Islàndia. El grup PPE ha destacat les repercussions econòmiques d'aquesta crisi i ha proposat cobrir els costos derivats de la legislació comunitària sobre transport aeri amb el pressupost de la UE. Per la seva banda, els socialistes, liberals i verds ha proposat un sistema ferroviari europeu com a alternativa al transport aeri.

 

©European Parliament/Pietro Naj-Oleari

HD

El secretari d'Estat per a la Unió Europea, Diego LÓPEZ GARRIDO, ha parlat en nom del Consell Europeu i ha afirmat que "estem en una crisi inesperada sense precedents". A més, ha reconegut que és un tema sobre el qual la UE no té moltes competències i, tot i així, ha d'actuar. LÓPEZ GARRIDO ha explicat que "aquesta situació desborda els països" i és necessària "una reacció precisa i adequada a una crisi que dura molt més del que s'esperava".

El secretari d'Estat ha exposat la decisió que els ministres de Transport de la UE van aprovar ahir per unanimitat i que divideix l'espai aeri afectat en tres zones. La primera, amb una major densitat de cendres, on hi haurà una restricció absoluta dels vols. La segona, lliure de cendres, en la qual podran operar vols amb completa llibertat. A la tercera, baixa en cendres, es permetria volar en funció de les dades que enviï Eurocontrol i les decisions de les autoritats aeroportuàries dels països afectats.

"La seguretat és la prioritat, no hi ha compromisos al respecte", ha subratllat LÓPEZ GARRIDO, i ha afegit que "els països han de fer tot el possible per posar a disposició dels ciutadans mitjans de transport alternatius". També ha anunciat que la propera setmana estarà disponible un informe sobre les repercussions econòmiques de la paràlisi aèria.

El comissari de Transports, Siim KALLAS, ha recordat que s'han cancel•lat 84.000 vols a tota Europa. Ha destacat també dues qüestions bàsiques: la seguretat i el respecte pels drets dels passatgers. "No es pot posar en perill la seguretat perquè és la nostra preocupació fonamental", ha subratllat tot afegint que "s'ha de garantir el compliment dels drets dels passatgers", encara que "això està en mans dels Estats membres". KALLAS ha deixat clar que "no es pot dir que el model europeu hagi fracassat". Al contrari, ha assegurat que "ha funcionat de manera extraordinària" i "ha demostrar que el plantejament purament estatal ha quedat obsolet".

Durant la seva intervenció, la diputada holandesa Corien WORTMANN-KOOL (PPE) ha subratllat que la prioritat ha de ser la seguretat. No obstant, ha assenyalat que "tancar el primer dia tot l'espai aeri va ser una decisió ràpida", que es va adoptar sense una valoració precisa de la situació real. "Els vols experimentals han demostrat que era possible volar basant-se en la realitat", ha afegit. L'eurodiputada també ha parlat de la necessitat de "prendre mesures estructurals" i "valorar els costos d'assistència oferts als passatgers atrapats". "Quines són les indemnitzacions que s'han de plantejar? Cal posar xifres sobre la taula", ha conclòs. Ha proposat cobrir amb el pressupost de la UE les despeses derivades de l'aplicació de la legislació comunitària sobre transport aeri. Respecte a la proposta del comissari de Competència, Joaquín ALMUNIA, WORTMANN-KOOL ha mostrat les seves reserves: "S'ha d'estar molt atent amb les ajudes estatals, ja que no podem permetre que alguns Estats aprofitin per donar aquestes ajudes a les seves companyies estatals", ha declarat.

L'eurodiputat socialista alemany Martin SHULZ ha volgut destacar la dimensió humana de la crisi aèria que està vivint Europea. Ha recordat que hi ha "més de 10.000 persones perdudes en algun lloc del món intentant tornar a casa". SHULZ ha subratllat la necessitat de crear una xarxa ferroviària europea, ja que la situació actual ha demostrat la incapacitat de les xarxes ferroviàries de sucumbir al dèficit de transport aeri. A més, ha recalcat que els avions no només transporten persones, sinó que també són essencials per a molts negocis i, per tant, afecten de manera directa l'economia. Per aquest motiu el diputat alemany ha sol•licitat a la Comissió Europea que sigui flexible en el moment d'atorgar ajudes a les companyies aèries.

La parlamentària alemanya Gesine MEISSNER, del grup ALDE, ha subratllat la necessitat d'establir un "cel únic europeu" i ha lamentat que, després de 20 anys de debat, encara no sigui possible "comprar un únic bitllet europeu per anar del nord al sud d'Europa". Segons MEISSNER, amb un cel únic europeu no s'hauria evitat l'erupció del volcà però "la reacció hauria estat millor". Després de declarar que per a molts ciutadans "la resposta d'Europa ha estat insatisfactòria", la diputada ha afirmat que s'hauria d'haver fonamentat en "dades exactes i no en estadístiques". MEISSNER ha reclamat un anàlisi exhaustiu de la resposta d'aquesta crisi i nous esforços per poder "seguir mantenint, defensant i reforçant la mobilitat a la Unió Europea".

El diputat alemany dels Verds, Michael CRAMER, s'ha centrat en la seguretat i la necessitat que l'espai aeri continuï tancat fins que hi hagi garanties. Ha insistit que els polítics no poden, ni han de cedir a les pressions de les companyies aèries i que tampoc es poden traspassar les responsabilitats als pilots. CRAMER ha recalcat la necessitat de replantejar el futur del transport europeu. Aquest futur, segons el parlamentari, passa per "una recuperació del sistema ferroviari". Ha assenyalat que el tren és el mitjà de transport més segur i amb més garanties de mobilitat.

L'holandès Peter VAN DALEN, dels Conservadors i Reformistes, ha advocat per "trobar un equilibri just entre seguretat i economia", i ha afirmat que la UE no ha de ser massa rígida a l'hora de prohibir els vols. "Progressivament s'aniran reprenent els vols; aquesta és una actitud responsable perquè les proves han demostrat que sí es pot volar", ha declarat. No obstant això, ha reconegut que "cal estudiar el nivell de concentració de pols volcànic".

L'eurodiputat alemany Lothar BISKY (GUE / NGL) ha centrat la seva intervenció en les ajudes estatals a les aerolínies per fer front a aquesta crisi i els efectes sobre l'ocupació. Ha dir que és molt important la creació d'un acord vinculant amb les companyies aèries que rebin aquestes ajudes de manera que no puguin retallar personal i reduir salaris. Ha insistit que el "el control del trànsit aeri ha de lluitar contra el dumping social". BISKY també ha dir que "seria poc responsable deixar la decisió de volar o no en mans dels pilots".

"Hem necessitat quatre dies per prendre una decisió resolutiva", ha declarat el diputat italià Francesco Enrico SPERONI, d'Europa de la Llibertat i de la Democràcia. En la seva opinió, la gestió de la crisi aèria s'ha realitzat amb "ineficàcia i endarreriments". "Hem garantit la seguretat als passatgers, però crec que hem arribat massa tard", ha dit. SPERONI ha afirmat que de cara al futur caldrà "tenir en compte les exigències en matèria de seguretat, però sense que això suposi un bloqueig indiscriminat de vols".

•  Nota de premsa, dimarts 20 d'abril de 2010 >> (75KB)

• Segueixi la sessió plenària en directe >>
• Oficina del Parlament Europeu a Barcelona >>

Sergi BARRERA
Tel. (Barcelona): +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu

Natalia DASILVA
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 73661
Mòbil: +32 498 983 985
E-mail: prensa-es@europarl.europa.eu

Paola GARCÍA ISAAK
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 72047
E-mail: paola.garcia@europarl.europa.eu