19/05/2010

El Parlament Europeu aprova normes comunes per facilitar les donacions i els trasplantaments d'òrgans

 
  • Prop de 60.000 pacients esperen l'arribada d'un òrgan en algun país europeu
  • La directiva també reforça la coordinació entre les autoritats nacionals
 

El Parlament Europeu ha aprovat una directiva que introdueix uns estàndards mínims de qualitat i seguretat per als trasplantaments d'òrgans a la Unió Europea. La nova norma, que ha estat acordada pel Parlament Europeu i la Presidència espanyola, té com a objectiu reduir les llistes d'espera reforçant la cooperació i l'intercanvi d'informació entre els Estats membres.

Prop de 60.000 pacients esperen l'arribada d'un òrgan en algun país europeu. A més, cada dia moren a la Unió Europea 12 persones en alguna llista d'espera. L'acord entre l'Eurocambra i el Consell introdueix uns estàndards mínims de qualitat i seguretat dels òrgans destinats al trasplantament. Cada país designarà una autoritat nacional que supervisarà el compliment d'aquests estàndards comuns, que busquen facilitar les donacions i els trasplantaments.

La directiva també reforça la coordinació entre les autoritats nacionals, especialment en referència a l'intercanvi d'informació sobre la disponibilitat d'òrgans. Es tracta de promoure la cooperació per garantir que, si no es troba un receptor per a un determinat òrgan en un Estat membre, pugui oferir-se aquest òrgan a altres països que el necessitin. La Comissió crearà una xarxa d'autoritats competents i fixarà els procediments d'intercanvi d'informació entre els països de la Unió Europea.

L'acord entre el Parlament Europeu i el Consell ha rebut el suport de 643 eurodiputats, 16 vots en contra i 8 abstencions. El ponent parlamentari en aquest tema ha estat l'eurodiputat eslovac Miroslav MIKOLASIK (PPE). Els Estats membres tindran dos anys per transposar aquesta directiva a la legislació nacional.

©European Parliament/Pietro Naj-Oleari 
©European Parliament/Pietro Naj-Oleari
Qualitat i seguretat

La directiva estableix que hi haurà una autoritat competent a cada país responsable de la qualitat i la seguretat dels òrgans humans utilitzats en els trasplantaments. Aquesta autoritat fixarà una sèrie de normes que cobriran tot el procés, des de la donació fins el trasplantament. Els Estats membres podran introduir normes més estrictes si ho desitgen.

Les autoritats seran les responsables d'aprovar centres de trasplantaments, recollir dades i supervisar els intercanvis d'òrgans amb altres Estats membres i tercers països. D'altra banda, hi haurà un seguiment exhaustiu del "recorregut" de cada òrgan des de la donació fins el trasplantament. La "traçabilitat" dels òrgans es realitzarà garantint la confidencialitat i la seguretat de les dades del donant i del receptor.

L'acord també estipula quina la informació mínima haurà de recollir-se en cada donació, però es permetran algunes excepcions. A més, s'exigirà als Estats membres que garanteixin una formació mínima adequada del personal sanitari implicat en el procés de donació.

Donants vius i lluita contra el tràfic d'òrgans

Segons el compromís, les donacions de persones vives seran "voluntàries i no remunerades", així com complementàries a les procedents de pacients morts. També s'haurà de garantir en tot moment "el màxim nivell de protecció" dels donants vius.

La nova normativa permet autoritzar pagaments als donants vius, que estaran limitats a cobrir les despeses derivades de la donació (per exemple, despeses de trajecte, d'atenció a nens, pèrdua d'ingressos o despeses de recuperació). Aquests pagaments no representaran mai una remuneració per la donació.

Els Estats membres prohibiran la publicitat sobre la necessitat (o disponibilitat) d'òrgans humans quan l'objectiu sigui el benefici econòmic.

Pla d'acció sobre donació i trasplantament d'òrgans (2009-2015)

El Parlament Europeu ha aprovat un informe del socialista espanyol Andrés PERELLÓ en el qual s'acull de manera favorable el pla d'acció de la Comissió Europea sobre donació i trasplantament d'òrgans (2009-2015). El text destaca que el nomenament d'una persona clau en matèria de trasplantaments a cada hospital (coordinador de trasplantaments), la responsabilitat principal del qual sigui desenvolupar un programa proactiu de detecció de donants i optimitzar tot el procés de donació d'òrgans, "és el pas més important per  millorar els índexs de detecció de donants i de donació d'òrgans".

L'informe també subratlla la importància de l'intercanvi d'òrgans entre països i destaca iniciatives com Eurotransplant i Scandiatransplant, però recalca que és possible millorar de manera significativa els intercanvis d'òrgans fora d'aquests sistemes, especialment en benefici dels pacients de països petits.

D'altra banda, els diputats ressalten l'èxit dels règims en els quals els ciutadans tenen l'opció d'inscriure's directament en un registre de donants d'òrgans després de completar determinats procediments administratius (per exemple, sol·licitar un passaport o un permís de conducció). L'informe, aprovat en votació a mà alçada, insta als Estats membres a considerar l'adopció d'aquests règims per incrementar el nombre de persones inscrites en els registres de donants.

Dades sobre donacions a Espanya i Catalunya

Espanya segueix sent el líder mundial de donacions d'òrgans i trasplantaments. Segons les dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que depèn del Ministeri de Sanitat, l'any 2009 es van registrar 4.028 trasplantaments i 1.606 donants.

Espanya gairebé duplica la mitjana europea en donants per milió d'habitants (pmh), que al 2009 es va situar en 16'8. Aquest mateix any, l'ONT va registrar al territori espanyol una mitjana de 34'6 pmh. L'objectiu marcat per l'ONT és arribar als 40 donants per milió d'habitants durant els propers anys.

Segons dades del 2009 de l'Organització Catalana de Transplantaments, a Catalunya la mitjana se situa a 35,4 pmh.

La tendència positiva segueix consolidant-se, ja que cada any les xifres superen les de l'exercici anterior. Per exemple, l'any 2009 les donacions a Espanya van augmentar un 1'8 % respecte el 2008. Paral·lelament, el nombre de trasplantaments es va incrementar un 2'1%.

Per comunitats autònomes, les regions del nord (concretament Cantàbria, La Rioja, Astúries i el País Basc) encapçalen les llistes de nombre de donants. L'any 2009, Cantàbria es va situar en primer lloc amb 61 donants pmh, seguida de La Rioja, Astúries i el País Basc, amb 56'3, 41'3 i 38'2 respectivament.

En relació als trasplantaments per òrgan, les operacions de ronyó -2.328 l'any 2009- van tornar a ser les més nombroses. Aquest mateix any es van comptabilitzar 1.099 trasplantaments hepàtics i 274 cardíacs.

  • Ponents: Mirolsav MIKOLASIK (PPE, Eslovàquia) i Andrés PERELLÓ (S&D, Espanya);
  • Procediment: Codecisió, primera lectura; i informe d'iniciativa, respectivament.
 

Més informació:

Imatges i vídeos sobre el ple (qualitat per emetre) >>
http://ec.europa.eu/avservices/ebs/welcome_en.cfm

 

Contacte:

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Sergi BARRERA
Tel. (Barcelona): +34 93 272 20 44
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 78166
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu
www.europarlbarcelona.eu

Unitat de Premsa

Natalia DASILVA
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 73661
Mòbil: +32 498 983 985
E-mail: prensa-es@europarl.europa.eu

Servei Audiovisual

Paola GARCÍA ISAAK
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 72047
E-mail: paola.garcia@europarl.europa.eu