La crisi del deute sobirà, el suport financer als països en crisi, l'acceptació de bons nacionals dels països de la zona euro com a garantia en els acords de recompra, les mesures d'austeritat i la vigilància de les agències de notació són alguns dels assumptes abordats pel Parlament Europeu en l'informe aprovat avui sobre les activitats del BCE.

 

©European Parliament/Pietro Naj-Oleari

HD

Els diputats animen el BCE a que, com a resposta a la crisi del deute, compri bons nacionals dels països de la zona euro, "seguint així la llarga i contrastada pràctica del Banc d'Anglaterra i de la Reserva Federal dels Estats Units".

El text assenyala que l'absència d'un mecanisme de gestió de crisi predefinit i el comportament d'alguns governs han dificultat una ràpida solució de la crisi del deute sobirà d'alguns Estats membres de la zona euro. El text recorda que, si bé l'objectiu de recuperar l'equilibri de les finances públiques i reduir l'endeutament és necessari per als Estats amb un excés de deute, això no resoldrà per si sol el problema dels desequilibris econòmics entre els països de la zona euro.

El Parlament Europeu assenyala que les mesures que el BCE ha introduït des d'octubre de 2008 en suport del crèdit han tingut èxit per evitar una recessió més profunda i noves pertorbacions financeres. No obstant això, expressa la seva preocupació per la "possible asimetria de les repercussions de l'estratègia de sortida del BCE, a la vista de les substancials diferències entre els estats membres de la zona euro". En aquest sentit, l'informe demana als governs que coordinin les seves polítiques econòmiques.

Els diputats demanen que l'ajuda financera als països de la UE en una crisi del deute s'orienti a fomentar el reemborsament dels préstecs, l'equilibri pressupostari i la reforma econòmica, i destaca el "perill que els préstecs es converteixin en ajudes financeres, de manera que s'incentiva la presa de préstecs i l'endeutament ".

Igualment, deixen clar que la crisi financera a la zona euro és "una crisi de solvència que es va manifestar inicialment com una crisi de liquiditat" i consideren que, a llarg termini, és impossible resoldre aquesta situació simplement mitjançant la injecció de nou deute i liquiditat en economies altament endeutades, en combinació amb plans accelerats per a la consolidació financera.

El Parlament Europeu destaca, a més, dels problemes que generen els informes de les agències de qualificació creditícia sobre el deute dels Estats membres i demana a la Comissió que sigui més ambiciosa en la seva proposta de controlar el funcionament d'aquestes agències.

El text adoptat avui subratlla que la mitjana de dèficit públic a la zona euro va augmentar a un 6,3% i que la relació entre el deute públic i el PIB a la zona euro va passar del 69,4% el 2008 al 78,7% el 2009.

En un debat celebrat ahir a l'Eurocambra, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, va subratllar que el Parlament Europeu tindrà un paper decisiu en el reforç del model de govern econòmic proposat pel Consell Europeu.

Trichet va explicar la decisió del BCE de retallar els tipus d'interès a l'1% i introduir mesures per estimular l'activitat dels bancs. El president del BCE també es va referir a la intervenció del BCE en els mercats de deute.

El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va afirmar que el rescat econòmic d'Irlanda ajudarà a estabilitzar l'eurozona i va afegir que les negociacions amb Dublín conclouran a finals d'aquest mes.

El ponent sobre l'informe del BCE relatiu a 2009, Burkhard Balza (PPE, Alemanya) va destacar la importància de la coordinació econòmica entre els membres de l'eurozona perquè la UE pugui reaccionar a temps en situacions difícils.

Jean Paul GAUZÉS (PPE, França) va proposar fer un esforç de comunicació en aquest àmbit "perquè els ciutadans no entenen els missatges que els arriben". Va posar com a exemple el temor sobre el futur de l'euro, que "no es correspon amb la bona tasca realitzada pel BCE". Va advocar per una estratègia política que doni resposta a les preocupacions dels ciutadans.

George Sabin CUTAS (S & D, Romania) va suggerir emetre bons europeus per "donar solidesa als països amb problemes". Va demanar un mecanisme permanent per defensar la zona euro dels atacs especulatius contra alguns estats membres i va recordar que les mesures d'austeritat poden reduir les possibilitats de rellançament econòmic. Va proposar combinar adequadament consolidació fiscal i creació d'ocupació.

Sylvie GOULARD (ALDE, França), va assenyalar que, gràcies al Tractat de Lisboa, hi haurà un debat públic sobre la reforma del govern econòmic. Va dir que la crisi del deute actual "hauria de portar a prendre mesures sobre govern econòmic que vagin més enllà del proposat per la Comissió Europea".

Sven GIEGOLD (Verds/ALE, Alemanya) va assenyalar que "el pacte d'estabilitat no és suficient, necessitem una bona coordinació de la política econòmica que no afecti només al deute públic, sinó també a l'economia de les llars, en països amb dèficit o superàvit". A més, va dir que cal que la política econòmica "gestioni el preu de l'especulació i creï un marc que reguli la competència fiscal a la UE".

Kay SWINBURNE (CRE, Regne Unit) va assenyalar la necessitat de noves regles de govern econòmic. "Fins ara la major part dels actors mundials han aconseguit treballar de forma conjunta per solucionar la crisi, però quan es defensen les causes nacionals hi ha el perill que no s'arribi a cap solució", va dir. "Espero que el BCE no sucumbeixi a pressions internes", va concloure.

Jürgen KLUTE (GUE/NGL, Alemanya) va afirmar que cal "introduir eurobons per no caure en la crisi de l'especulació". En aquest sentit va subratllar que, encara que molts creien que la crisi de l'eurozona ja havia passat, "els Estats membres han de seguir augmentant els tipus dels seus bons i hem d'acudir a salvar el sistema financer irlandès". I va afegir que el BCE ha de fer front "a aquest casino europeu", per evitar que "mentre la meitat d'Europa es recupera, l'altra meitat s'enfonsa cada vegada més en la pobresa".

John BUFTON (ELD, Regne Unit) va declarar que "potser el sistema necessita més flexibilitat i autodeterminació per als governs, de manera que puguin afrontar els problemes". I va afegir que, encara que el Regne Unit no forma part de la zona euro, ha hagut de "contribuir a fer front a aquestes turbulències".

Pel que fa a la situació a Irlanda, el comissari Rehn va destacar que "quan algú està en problemes, un ha d'ajudar-lo (...) també per defensar l'estabilitat a Europa". Va afegir que "tots els Estats membres estarien en moltes més dificultats si no fos per la protecció de la UE".

En el seu torn de resposta, Jean-Claude Trichet va defensar l'actuació del BCE. "Si no haguéssim actuat amb celeritat, hauríem experimentat no la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, sinó des de la primera".

"No transformem un debat legítim en una crítica a l'euro, que ha respost com s'esperava d'ell", va afirmar Trichet. En aquest sentit, ha afirmat que "es tendeix a considerar Europa com una mena de boc expiatori. Si les coses no van bé la culpa és de la Comissió Europea, del BCE o de l'euro". Va defensar l'euro com "una moneda sòlida en termes històrics" i va deixar clar que "no és l'economia de tot Europa la que està en joc, sinó la inestabilitat financera a la qual ha conduït un mal comportament de polítiques fiscals" en alguns Estats membres i el govern "pobre" de la unió econòmica. D'altra banda, va demanar als eurodiputats que treballin per garantir "una vigilància i un govern forts" en l'economia europea.

• Ebs i Ebs+, en directe o diferit >>
• Conferències de premsa >>
• Streaming >>

• Oficina del Parlament Europeu a Barcelona >>
• Ordre del dia de la sessió >>
• Segueixi la sessió plenària en directe >>

Sergi BARRERA
Tel.: +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu

Natalia DASILVA
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 73661
Mòbil: +32 498 983 985
E-mail: prensa-es@europarl.europa.eu

Paola GARCÍA ISAAK
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 72047
E-mail: paola.garcia@europarl.europa.eu