El Parlament Europeu rebutja excepcions al màxim de 48 hores de treball setmanal
Les esmenes aprovades rebutgen la possibilitat oberta pel Consell que la setmana laboral arribi fins a 65 hores, eliminen les excepcions al màxim anual de 48 hores setmanals i preveuen el final de l'opt-out en 3 anys. Les guàrdies s'han de considerar temps de treball. S'obre ara un procés de conciliació amb el Consell per aconseguir un acord.
Els eurodiputats han donat suport a totes les esmenes presentades pel ponent en nom de la comissió parlamentària de Treball. Les esmenes necessitaven un mínim de 393 vots per sortir endavant. L'esmena de rebuig de les excepcions al màxim de 48 hores va obtenir 421 vots a favor, 273 en contra i 11 abstencions, i va comptar amb el suport de nombrosos diputats del PPE-DE (entre ells els espanyols), el PSE, diversos parlamentaris liberals, els Verds i GUE.
El Consell ha de decidir ara si accepta les esmenes. En cas que no les accepti, s'inicia la conciliació, fase del procediment en què negocien les dues institucions per intentar un acord en un termini màxim de 24 setmanes. Un cop aconseguit l'acord, el text torna de nou al Parlament per a la seva adopció -o rebuig- per majoria simple.
Després de la votació al ple, Cercas va felicitar "als dos milions de doctors, un milió d'estudiants de medicina i els sindicats per tot el seu treball" i va destacar que avui "estem davant un triomf de l'Eurocambra i de tots els seus grups". A més, va demanar a la Comissió "que es tregui la samarreta del Consell i es posi la samarreta de l'àrbitre", ja que el vot d'avui "no és un contratemps, sinó una oportunitat per rectificar una decisió equivocada".
Principals punts de les esmenes adoptades:
Sense excepcions al màxim de 48 hores - rebuig del "opt-out"
El ple elimina la possibilitat del "opt-out" passat un període transitori de tres anys (esmena 16). És a dir, que tots els sectors hauran de respectar el màxim de 48 hores setmanals, que es calcularà com una mitja anual. En la legislació vigent, la mitja es fa sobre quatre mesos.
El Parlament Europeu també demana que s'asseguri la lliure voluntat del treballador prohibint que se subscrigui aquesta clàusula al signar el contracte de treball, durant el període de prova o en les quatre primeres setmanes de relació laboral.
Actualment, no existeix un màxim comunitari per als països o sectors que s'acullen al "opt-out", excepte a les 90 hores setmanals de descans. A l'acord aconseguit en juny pels ministres de Treball de la UE, es permetia el opt-out tot i que amb un màxim de 60 hores de treball setmanals, calculades com a mitja sobre un període de 3 mesos. El màxim arriba a 65 hores setmanals en absència d'un conveni col•lectiu o quan el període inactiu del temps de guàrdia es considera temps de treball.
En l'actualitat, el Regne Unit i altres països usen aquesta clàusula "opt-out" de forma general. Un total de 15 països la fan servir en alguns sectors, en general en treballs amb períodes de guàrdia, com el sector sanitari, els bombers, etc.
A l'Estat espanyol, després de la decisió del Tribunal de Justícia que estipula que tot el temps de guàrdia es considera temps de treball, es va recórrer al "opt-out" per al personal sanitari.
Temps de guàrdia
Segons les esmenes parlamentàries, tot el temps de guàrdia, també l'inactiu, és temps de treball. Aquesta posició va rebre el suport de 576 diputats, amb 122 en contra i 13 abstencions. L'esmena permet que els períodes inactius es computin de manera específica, segons acord entre els interlocutors socials (esmenes 9, article 1, punt 2). És a dir, que una hora de guàrdia inactiva pot ser menys que una hora efectiva, però en qualsevol cas acumulable al total de les 48 hores.
El temps de guàrdia es defineix com el temps durant el qual el treballador, tot i estar disponible per a treballar al seu lloc de treball, no està exercint les seves tasques. El Tribunal de Justícia de la UE va establir el principi que tot període de guàrdia és temps de treball.
El Consell considera que el període inactiu del temps de guàrdia no s'ha de considerar com temps de treball llevat que la legislació nacional, un conveni col•lectiu o un acord entre interlocutors socials disposi el contrari. Per "període inactiu" s'entén el temps que el treballador està de guàrdia però no està obligat a exercir efectivament les seves funcions.
El ponent va argumentar que, d'acord amb la posició del Consell, els metges podrien treballar fins a 78 hores a la setmana.
Descansos
La legislació europea existent no estipula màxims estrictes per setmanes, només mitges. Però sí preveu un descans setmanal de 24 hores (no necessàriament el diumenge) i els descansos diaris han de ser de 11 hores. D'aquesta manera, el temps de treball màxim setmanal podria ser de 78 hores en cas de "opt-out".
La directiva vigent i el Tribunal de Justícia de la UE conclouen que quan els treballadors no poden gaudir de períodes de descans normals han de disposar immediatament després de períodes de descans compensatori. Segons el Consell, són els països els qui tenen la potestat de determinar "la durada del termini raonable" en què s'assigna un descans compensatori. No obstant, els diputats consideren que els períodes de descans compensatori s'han de concedir sempre després dels períodes de treball (esmenes 13 i 14, article 1, punts 3 i 4).
Període de referència per als màxims
Les 48 hores que fixa la directiva com a màxim són una mesura i no un màxim estrictament setmanal. En l'actualitat, el període de referència utilitzat per a calcular aquesta durada mitjana màxima de treball setmanal és de 4 mesos (és a dir, en aquests 4 mesos podrà haver setmanes amb més de 48 hores, sempre que es compensin amb altres de menys), tot i que poden estendre's a 6 o 12 mesos si hi ha un acord col·lectiu; per exemple, per a treballs estacionals.
El maig de 2005, el Parlament Europeu va proposar el fi del "opt-out", però al mateix temps perllongar el període de referència de 4 a 12 mesos per garantir certa flexibilitat als empresaris, tot i que va introduir condicions estrictes, com la consulta al treballador o al seu representant. El Consell per la seva part va mantenir el "opt-out", però va acceptar el càlcul anual (article 19 de la posició comuna).
Vida familiar i professional
Els diputats també incideixen en què la legislació ha d'afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral i consideren imprescindible reforçar la protecció i la seguretat dels treballadors.
El ple de Parlament Europeu senyala que, per conciliar millor la vida familiar i laboral, els treballadors haurien de tenir dret a sol·licitar canvis d'horari i dels models de treball i els empresaris haurien d'estar obligats a prendre en consideració aquestes peticions (esmena 11, article 1, punt 2).
Aplicació de la directiva
Per aconseguir un acord amb els ministres dels països de la UE es disposa d'un màxim de 24 setmanes (termini que comença a comptar un cop el Consell informi que no pot acceptar les esmenes). Una cop hi hagi acord i vot final, els Estats membres tindran 3 anys per adaptar les seves legislacions a la directiva i posar fi al "opt-out".
Aquestes normes no s'aplicaran als mariners ni als conductors, que ja disposen d'una normativa comunitària específica. Els policies i militars també estan exclosos. Els bombers estan inclosos, excepte els voluntaris.
Context i procediment
La directiva de 1993 relativa a l'ordenació del temps de treball estableix una sèrie de principis bàsics, com el temps màxim de treball setmanal, els descansos diaris i setmanals i la durada del treball nocturn. També introdueix diverses exempcions que els Estats membres poden aplicar a determinades categories de treballadors (com els directors generals) o sectors.
La directiva preveu la revisió d'alguns dels seus articles en un termini de deu anys. Aquesta revisió també ha de servir per a tenir en compte les sentències del Tribunal de Justícia de la UE sobre el temps de guàrdia i les sancions.
La Comissió Europea va presentar una proposta de revisió de la directiva el setembre de 2004. L'Eurocambra es va pronunciar en primera lectura el maig de 2005. Després de tres anys de bloqueig, el Consell va aconseguir un acord el passat mes de juny, amb els vots en contra de l'Estat espanyol i Grècia i les abstencions de Bèlgica, Xipre, Hongria, Malta i Portugal.
El 5 de novembre de 2008, la comissió de Treball es va pronunciar, en segona lectura, a favor de l'informe d'Alejandro Cercas, amb 35 vots a favor, 13 en contra i 2 abstencions. Amb el vot d'avui, l'Eurocambra ha reafirmat la seva posició en primera lectura i ha mostrat el seu desacord amb el Consell en els dos punts més polèmics de la revisió: el "opt-out" i els períodes de guàrdia.
El Parlament Europeu i el Consell tractaran ara d'aconseguir un acord en conciliació.
