L'ex primer ministre polonès Jerzy Buzek és escollit nou president de l'Eurocambra
L'eurodiputat polonès Jerzy Buzek, del grup del Partit Popular Europeu, ha estat recolzat per una majoria absoluta en la primera ronda de votacions per ocupar la presidència del Parlament Europeu durant la primera meitat de la VIIª legislatura. Jerzy Buzek substitueix a l'alemany Hans-Gert Pöttering al capdavant de la institució i es converteix en el primer president de l'Eurocambra provinent d'un país de l'Est.

Resultat de la votació
Jerzy Buzek ha estat escollit nou president del Parlament Europeu en la primera ronda de votacions. Dels 713 vots emesos, Buzek ha obtingut 555 vots. L'altra candidata a la presidència, la sueca Eva-Britt Svensson, del grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verd Nòrdica (GUE/NGL), ha obtingut 89 vots. Finalment, 69 dels vots emesos han estat considerats nuls.
Primeres paraules de Jerzy Buzek com a president de l'Eurocambra
En les seves primeres paraules com a president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek ha recordat els seus anys al sindicat Solidaritat, que ha qualificat de "moviment essencial a favor dels drets humans". "De nen, sempre somiava ser un membre del Parlament polonès, i ara sóc president del Parlament Europeu, cosa que no podia imaginar ni en el millor dels meus somnis", ha declarat el nou president.
Buzek ha recalcat que la seva elecció com a president "és una senyal per als nous Estats membres" i "un honor per als milions de ciutadans dels nostres països que no es van rendir davant un sistema autoritari".
Finalment, ha subratllat que els ciutadans europeus "esperen un lideratge fort que acabi amb la crisis" i també s'ha referit a algunes de les prioritats de la seva presidència, com el subministrament energètic i el canvi climàtic i s'ha posicionat a favor d'una associació estratègica amb els Estats Units i els països emergents.
Declaracions dels grups polítics sobre el nou nomenament
El president del grup del Partit Popular Europeu, el francès Joseph Daul, ha desitjat molta sort al nou president i ha afirmat que des d'avui "ja no existeix una Europa de l'Est i una de l'Oest".
En nom dels socialistes i demòcrates europeus, el seu president, l'alemany Martin Schulz, ha recolzat la seva elecció. No obstant, ha destacat que no s'ha d'utilitzar la paraula "històric" en qualsevol ocasió, tot i que ha assegurat que "en aquest cas ho és", ja que "han passat 20 anys des de la caiguda del mur de Berlín i ara hem pogut escollir un president del Parlament Europeu que és ex sindicalista de Solidaritat i ex primer ministre polonès".
El president del grup Liberal, el belga Guy Verhofstadt, ha demanat a Buzek que "faci el possible perquè la veu del Parlament Europeu sigui escoltada a tot el món".
La co-presidenta del grup Verds/ALE, Rebecca Harms, ha dit que el seu grup "diposita molta esperança" en el nou president, ja que "pot servir de pont per a superar les diferències".
Per a l'eurodiputat Timothy Kirkhope, en nom del grup dels conservadors i reformistes, el nou president és "una persona adequada per fer front als canvis que necessita Europa".
Després de destacar la contribució de Polònia al desenvolupament d'Europa, Lothar Bisky, de l'Esquera Unitària Europea, ha confiat en què "Europa no s'oblidi de les prestacions culturals de Polònia".
Nigel Farage, en nom del grup Europa de la Llibertat i la Democràcia, ha opinat que tot i que Buzek va lluitar contra l'antiga URSS i a favor de la democràcia, si defensa l'Europa que ara està en marxa "aconseguirà que la UE es converteixi en allò contra el què va lluitar".
Biografia del nou president del Parlament Europeu
Nascut a Smilovice l'any 1940, Jerzy Buzek va ser primer ministre de Polònia entre 1997 i 2001, al front d'una coalició de conservadors i liberals. El seu govern va dur a terme importants reformes en la seguretat social, l'administració, la sanitat i l'educació del país. Al 1999 i sota el seu mandat, Polònia es va unir a l'OTAN. Buzek també va liderar les negociacions d'adhesió de Polònia a la UE, que van començar al 1997.
En la dècada dels 80, Buzek va ser un activista que va pertànyer a diversos sindicats i moviments anticomunistes polonesos, entre ells Solidaritat. A més a més, va presidir el grup de treball econòmic "Acció Electoral Solidaritat" abans de les eleccions de 1997.
Jerzky Buzek és eurodiputat des de 2004 i també des del mateix any és vicepresident del Fòrum Europeu de l'Energia. Va ser ponent del Setè Programa de la Investigació i la Innovació i del Pla Estratègic Europeu per a l'Energia i la Tecnologia. Va representar al Parlament Europeu en les eleccions de 2004 a Ucraïna i va mostrar el seu recolçament a la Revolució Taronja.
En la passada legislatura va ser membre de les comissions d'Indústria i Medi Ambient, així com de la Comissió de Cooperació Parlamentària UE-Ucraïna i de la Delegació per a les relacions amb els països del Surest Asiàtic.
Ex presidents del Parlament Europeu des de les primeres eleccions per sufragi directe:
Legislatura 1979 - 1984
Simone VEIL, 1979 - 1982 (Liberal, França)
Pieter DANKERT, 1982 - 1984 (Socialista, Països Baixos)
Legislatura 1984 - 1989
Pierre PFLIMLIN, 1984 - 1987 (Partit Popular Europeu, França)
Lord PLUMB, 1987 - 1989 (ED, Regne Unit)
Legislatura 1989 - 1994
Enrique BARÓN CRESPO, 1989 - 1992 (Socialista, Espanya)
Egon KLEPSCH, 1992 - 1994 (Partit Popular Europeu, Alemanya)
Legislatura 1994 - 1999
Klaus HÄNSCH, 1994 - 1997 (Socialista, Alemanya)
José María GIL ROBLES, 1997 - 1999 (Partit Popular Europeu, Espanya)
Legislatura 1999 - 2004
Nicole FONTAINE, 1999 - 2002 (PPE-DE, França)
Pat COX, 2002 - 2004 (Liberal, Irlanda)
Legislatura 2004 - 2009
Josep BORRELL, 2004 - 2007 (Socialista, Espanya)
Hans-Gert PÖTTERING, 2007 - 2009 (PPE-DE, Alemanya)


















