L'Eurocambra critica els abusos urbanístics a Espanya i demana que s'indemnitzin les víctimes
L'Eurocambra ha aprovat avui un informe de la comissió de Peticions que critica les pràctiques "d'urbanització massiva" a l'Estat espanyol, així com la "conducta especulativa" d'algunes autoritats locals i membres del sector de la construcció. El text demana al Govern i a les comunitats autònomes implicades que posin fi "als abusos dels drets" dels ciutadans afectats i proposa "suspendre i revisar" tots els plans urbanístics nous que no garanteixin el respecte per la propietat i el medi ambient. També considera "alarmant" la falta de confiança generalitzada dels denunciants al sistema judicial espanyol.
L'informe també suggereix interrompre la provisió de fons estructurals i de cohesió a Espanya fins que no se solucioni el problema i reclama una indemnització adequada per les "víctimes d'abusos urbanístics".
L'informe de la diputada danesa Margrete AUKEN (Verds/ALE) ha estat aprovat aquest migdia, després que el ple rebutgés les dues resolucions alternatives presentades pel PSE i per diversos diputats del grup PPE-DE, respectivament.
Aquesta és la tercera vegada que el ple de l'Eurocambra es posiciona sobre aquest tema. La primera va ser el desembre de 2005 (informe FORTOU) i la segona una resolució aprovada el juny de 2007 (veure enllaços avall).
L'informe de la comissió de Peticions demana al Govern espanyol i de les comunitats autònomes implicades que facin una "profunda revisió" de tota la legislació que afecta els drets dels propietaris particulars de béns com a resultat d'una urbanització massiva, amb l'objectiu de "posar fi als abusos dels drets" i de les obligacions recollides en diversos tractats internacionals (paràgraf 1).
A més, el Parlament Europeu critica "l'avarícia" i la "conducta especulativa" d'algunes autoritats locals i membres del sector de la construcció "que han aconseguit treure beneficis massius d'aquestes activitats" (considerand Aj).
Els diputats recorden que la Comissió està facultada a suspendre la provisió de fons estructurals a un Estat membre o a una regió implicada, i a estipular correccions en relació als projectes receptors de fons que posteriorment consideri que no han complert plenament la normativa exigida. A més, l'informe assenyala que el Parlament, com a autoritat pressupostària, també pot decidir col·locar en reserva els fons destinats a polítiques de cohesió "per persuadir a un Estat membre a posar fi a vulneracions greus de la normativa i els principis que està obligat a respectar" (paràgrafs 27 i 28).
D'altra banda, l'Eurocambra considera que les autoritats regionals competents haurien de "suspendre i revisar" tots els plans urbanístics nous que no respectin els criteris rigorosos de sostenibilitat mediambiental i responsabilitat social, i que no garanteixin el respecte per la propietat legítima dels béns adquirits legalment. Els Governs de les regions afectades també haurien "d'aturar i anul·lar tots els desenvolupaments urbanístics en curs que no hagin respectat o aplicat els criteris establerts pel Dret comunitari" (paràgraf 3).
El text reitera les conclusions recollides en les resolucions anteriors aprovades pel ple de l'Eurocambra, "que posen en dubte els mètodes de designació dels agents urbanitzadors i els poders amb freqüència excessius atorgats als urbanistes i promotors immobiliaris per part de determinades autoritats locals, a càrrec de les comunitats i els ciutadans que resideixen a la zona". Així mateix, recalca que els agents immobiliaris d'Estats membres com el Regne Unit segueixen posant a la venda propietats en urbanitzacions noves, tot i que saben que existeix una possibilitat que el projecte en qüestió no s'acabi o no es construeixi (paràgraf 29 i considerant Ai).
Sistema judicial i indemnitzacions
Els diputats assenyalen que els procediments judicials incoats "segueixen sent lents" i qualifiquen "d'alarmant" la "manca de confiança generalitzada que els peticionaris semblen mostrar davant del sistema judicial espanyol". També subratllen que les persones "que hagin adquirit de bona fe" una propietat a Espanya declarada il·legal haurien de tenir dret a una indemnització adequada a través dels òrgans jurisdiccionals espanyols. No obstant, el document aprovat avui aclareix que els promotors conscients de la il·legalitat dels projectes no han de tenir dret a compensació (paràgrafs 13, 14, 16, 17 i 33).
Transparència
El ple del Parlament Europeu considera necessari que l'accés a la informació i la participació ciutadana en el procés urbanístic "es garanteixi des de l'inici". Així mateix, recorda que la normativa europea sobre avaluació de l'impacte ambiental imposa l'obligació de consulta al públic implicat en la fase d'elaboració dels plans, "i no quan l'autoritat local ja ha acordat els plans de facto" (paràgraf 26).
Marbella
Els diputats manifesten la seva preocupació sobre la situació de la planificació urbana al municipi de Marbella, on s'han construït il·legalment desenes de milers de vivendes "que infringeixen probablement la legislació comunitària en matèria de protecció del medi ambient, participació pública, política de l'aigua i contractació pública, i que estan a punt de ser legalitzades gràcies a un nou pla general urbà, que no brinda seguretat jurídica ni garanties als compradors, als propietaris i als ciutadans en general" (paràgraf 23).
Debat públic
El text insta al Govern espanyol a portar a terme un debat públic, amb la participació de totes les administracions, "mitjançant la formació d'una comissió de treball sobre el desenvolupament urbanístic a Espanya que permeti prendre mesures legislatives contra l'especulació i el desenvolupament insostenible" (paràgraf 6).
Context
Prop del 50% de les denúncies sobre urbanisme rebudes per la comissió de Peticions en aquesta legislatura procedeixen de ciutadans de l'Estat espanyol, mentre que un 30% han arribat del Regne Unit i un 15% d'Alemanya. El 5% restant s'ha distribuït fonamentalment entre Països Baixos i Bèlgica.
L'informe tracta diferents aspectes de la legislació europea, que constitueixen els punts de trobada principals entre les denúncies rebudes per la comissió de Peticions.
En primer lloc, nombroses peticions al·leguen l'incompliment de la normativa europea sobre medi ambient, basant-se en l'existència d'urbanitzacions construïdes en àrees protegides per directives comunitàries, com la xarxa Natura 2000. En molts casos, els peticionaris subratllen que no s'han efectuat les avaluacions de l'impacte ambiental requerides per la UE (els denunciants solen queixar-se que van ser les mateixes autoritats locals les que van eludir l'elaboració d'aquests anàlisis). Actualment, la Comissió Europea està investigant aquestes suposades infraccions.
L'aigua és un altre dels arguments més recurrents dels denunciants. Els diputats subratllen que la Comissió Europea ha obert una investigació sobre més de 250 projectes urbanístics que han estat objecte d'un dictamen negatiu per part de les autoritats competents sobre aigua i conques fluvials, particularment a Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i València (considerand Ab).
D'altra banda, alguns propietaris denuncien l'expropiació dels seus terrenys sobre la base del suposat "interès general" dels projectes promoguts per les autoritats locals. En aquest sentit, tant els peticionaris com els diputats consideren que la definició "d'interès general" no s'ha acotat en la legislació urbanística en vigor, i que aquest concepte s'ha utilitzat com a excusa per l'aprovació de "projectes insostenibles des d'un punt de vista mediambiental, obviant en alguns casos avaluacions d'impacte mediambiental i informes negatius de la Confederació Hidrogràfica corresponent" (paràgraf 21).
La Comissió Europea ha incoat procediments contra l'Estat espanyol davant el Tribunal de Justícia de la UE degut a l'incompliment de la directiva europea sobre contractes públics per part de les lleis urbanístiques de la Comunitat Valenciana (LRAU i LUV).
Els casos "d'urbanització extensiva" no afecten només a les zones costeres, sinó que també s'han registrat en algunes àrees del centre d'Espanya, com Madrid i Castella-la Manxa. No obstant, en les zones costeres existeix un factor suplementari: la Llei de Costes. Segons el Parlament Europeu, aquesta llei "afecta de manera desproporcionada als propietaris particulars de béns (...) i, al mateix temps, no té un impacte suficient en els autèntics autors de la destrucció costera, responsables en molts casos d'uns desenvolupaments urbanístics excessius en les costes, inclosos els complexes de vacances".
És per això que els diputats proposen una revisió urgent d'aquesta norma (considerand Q i paràgraf 22).
- Ponent: Margrete AUKEN.
- Procedimient: iniciativa.
- Votació: 26.03.2009.
