27/07/2010

Pel·lícules finalistes del Premi LUX de cinema 2010

  • Les cintes que competiran pel guardó són 'Akadimia Platonos', de Filippos Tsitos; 'Die Fremde', de Feo Aladag; i 'Illégal', de Olivier Masset-Depasse

En el marc de les Giornate degli Autori / Venice Days, del Festival Internacional de Cinema de Venècia, han estat anunciades avui les tres pel·lícules finalistes del premi LUX de cinema 2010 del Parlament Europeu: 'Akadimia Platonos', de Filippos Tsitos (Grècia/Alemanya); 'Die Fremde', de Feo Aladag (Alemanya); i 'Illégal', de Olivier Masset-Depasse (Bèlgica/França/Luxemburg).

La terna es projectarà els dies 10 i l'11 de setembre a les instal·lacions del Venice Days durant la 67ena Mostra de Venècia i al Parlament Europeu a Brussel·les del 26 d'octubre al 19 de novembre. Els eurodiputats votaran la pel·lícula guanyadora i el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, lliurarà el premi LUX de cinema 2010 el 24 de novembre a Estrasburg.

SINOPSIS

Akadimia Platonos

Stavros apuja cada dia la porta metàl·lica del seu estanc, posa els diaris a l'entrada i col·loca les cadires on ell i els seus amics es passen el dia asseguts, mirant enfora cap a la polsegosa intersecció i  els grisos edificis que rodegen i acullen els seus negocis.

Estan molt orgullosos de com el seu gos Patriot, a la vorera de davant, borda a tot albanès que passa. A Stavros i els seus amics no els hi agraden aquests estrangers, tot i estar disposats a fer els treballs que els grecs no volen fer, així com tampoc els hi agraden els recentment arribats xinesos.

A l'entrada de la botiga, la mare de Stavros, en estat senil avançat, es deprimeix a una butaca, tot i l'atenció afectiva que li dedica el seu fill. Un dia, de sobte, cau sobre un treballador albanès, l'abraça i li diu "fill meu" en albanès. Què sap realment Stavros dels seus pares? La seva mare sempre li havia dit que després que el seu pare morís al nord del país es van traslladar a Atenes, quan ell només tenia un any. Ara els amics de Stavros comencen a mirar-se'l de reüll: és grec o albanès? Realment té dret a cantar la cançoneta racista: "Albanès, albanès, mai arribaràs a ser grec..."?

Die Fremde

Què sacrificaries per l'amor a la teva família? Els teus valors? La teva llibertat? La teva independència? Umay, nascuda a Alemanya, fuig del seu matrimoni opressiu a Istambul, emportant-se al seu petit fill Cem. Espera trobar una vida millor amb la seva família a Berlín, però la seva inesperada arribada genera un conflicte intens. La seva família està atrapada en les seves convencions, dividida entre el seu amor per ella i els valors de la seva comunitat. Finalment decideixen retornar Cem amb el seu pare a Turquia. Per tal de mantenir el seu fill, Umay es veu obligada a traslladar-se novament.

Umay trobarà la força interior per intentar construir una nova vida per Cem i ella, però la seva necessitat per l'amor de la seva família la condueix a una sèrie d'intents nefasts per a la reconciliació. Umay no se n'adona de quant profundes són les ferides i com de perillosa s'ha convertit la seva lluita per l'autodeterminació.

Illégal

Tània i el seu fill de 14 anys Ivan són immigrants il·legals procedents de Rússia, que han estat vivint a Bèlgica durant 8 anys. En un estat permanent d'alerta, Tània viu amb la por constant que la policia controli la seva identitat, fins que finalment és detinguda. Mare i fill estan separats. Tània és portada a un centre d'acollida. Ella farà tot el possible per tornar amb el seu fill, tot i la constant amenaça de deportació.

 .

Les perspectives dels directors sobre Europa

Filippos Tsitos, director de 'Platonos Akadimia'

"Tothom està d'acord en què la Unió Europea és una bona idea. Els desacords comencen quan un ha de decidir qui té el dret a entrar a la Unió i qui no, qui té el dret a romandre-hi i qui no, qui en rebrà ajut i qui no, i quins dels seus membres han de tenir més privilegis que altres. La discriminació penja d'aquestes decisions. La tolerància és el principi de la solució. De quina manera un individu pot tolerar el seu propi jo és la temàtica de Platonos Akadimia. Guanyar el Premi LUX seria un reconeixement que la pel•lícula mereix, però seré sincer: en aquests moments tan difícils per a la creació de pel·lícules i els encara més complicats que Grècia està vivint, tot ajut és benvingut! Fer pel·lícules petites, independents, de parla no anglesa, es pot comparar a nedar a un oceà salvatge durant la nit. Sempre tens la sensació que estàs a punt d'ofegar-te. Així que estàs agraït per tot allò que t'ajudi a romandre fora de l'aigua".

Feo Aladag, director de 'Die Fremde'

"Vivim en una societat multicultural, que ja no pot simplement promoure el consens, sinó que ha de trobar noves formes d'arribar a la creixent divergència. Això només serà possible amb el diàleg continu i permetent-nos a nosaltres mateixos ser guiats per les nostres similituds enlloc de per les nostres diferències. Crec que una coexistència harmoniosa és possible si nosaltres, en nom de l'empatia, creixem més enllà de les ombres dels nostres principis i conviccions. Aquest tema és universal, ja que ens afecta a tots, si es tracta de persones que s'estimen, o gent que comparteix una societat, un país o un planeta i són, per tant, una comunitat. Voldríem donar el nostre agraïment especial al Parlament Europeu per promoure pel·lícules europees amb l'objectiu de fer-les creuar fronteres i viatjar per Europa a través del premi LUX, per arribar a un ampli públic i promoure la diversitat, la solidaritat i l'esperança en les nostres societats".

Olivier Masset-Depasse, director de 'Illégal'

"El premi LUX és, per a mi, una meravellosa iniciativa per fomentar la circulació de pel·lícules a escala europea. Què és una pel·lícula que no es pot veure? Per això és clar que el premi és una oportunitat real per a Illégal, ja que penso que allò que mostro en aquest film pot aplicar-se àmpliament a molts països europeus. Espero crear un debat tant ampli com sigui possible a tota Europa. El premi LUX seria un excel·lent punt de partida per assolir la més àmplia difusió d'aquesta pel·lícula".

 .
El compromís del Parlament Europeu amb la cultura

El Premi LUX (en llatí, 'lux' significa 'llum') va començar a celebrar-se al 2007 com a símbol del suport de l'Eurocambra a la indústria cinematogràfica europea i als seus esforços creatius. Sense importar quin tema individual, històric o social tracti, cadascuna de les pel·lícules seleccionades proporciona una visió dels ciutadans europeus -de les seves vides, les seves conviccions i els seus dubtes, la seva cerca d'identitat.

Com amb els anteriors guanyadors -Auf der anderen Seite (2007), Le silence de Lorna (2008) i Welcome (2009)-, la cinta seleccionada del premi LUX 2010 es beneficiarà del recolzament financer del Parlament Europeu per subtitular la pel·lícula a les 23 llengües oficials de la Unió Europea (incloent l'adaptació de la versió original per a invidents o persones amb problemes auditius); i per produir a cada Estat membre una versió de 35 mm o finançar el seu llançament en format DVD.

La terna que competirà pel guardó ha estat escollida pel mateix panell que va fer la Selecció Oficial de les deu cintes per competir pel Premi LUX de Cinema 2010 el passat 28 de juny.

Més informació

Contactes:

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Sergi BARRERA
Tel.: +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu

Premi LUX

Bertrand PELTIER
Tel.: +32 498 98 32 37

Marisella ROSSETTI
Tel.: +32 474 38 40 97

E-mail: epfilmprizelux@europarl.europa.eu