La reforma electoral europea: "Un gran pas cap a la una democràcia europea unida"
La comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu ha aprovat el 19 d'abril un informe sobre la reforma del procediment que regeix les eleccions al Parlament Europeu. És la primera vegada que l'Eurocambra fa ús de la seva capacitat per engegar canvis en els tractats, des que li va ser atorgada pel Tractat de Lisboa. Està previst que el ple de la Cambra sotmeti a votació la proposta al mes de juny.
Pietro Naj-Oleari
El ponent de l'informe, el liberal britànic Andrew Duff, considera que encara que Lisboa va reforçar sobre el paper l'autoritat del Parlament Europeu, no va aportar massa pel que fa a la legitimitat popular de la institució. Duff està convençut que un canvi profund del procediment electoral tindria com a resultat un augment de la participació en els comicis europeus, reforçaria la dimensió comunitària de les campanyes i reactivaria el desenvolupament de partits polítics paneuropeus.
A més a més, la comissió parlamentària també vol donar resposta a l'actual contradicció entre el principi de proporcionalitat regressiva en la distribució dels escons al Parlament Europeu i la situació real.
Una circumscripció paneuropea
L'informe redactat per Duff s'articula entorn a sis punts clau. El primer, l'elecció de vint-i-cinc eurodiputats addicionals als actuals 751, que formarien part d'una circumscripció paneuropea amb llistes transnacionals. En aquestes llistes es respectaria l'equilibri de gènere i els candidats haurien de procedir d'almenys un terç dels Estats membres. Aquestes llistes les establirien els partits polítics europeus i l'elecció la regularia una nova autoritat electoral. Cada elector podria votar dues vegades: una per a la llista regional o nacional, i una altra per a la transnacional.
En segon lloc, l'informe demana que s'obri un procés de diàleg amb el Consell Europeu per buscar una fórmula matemàtica que organitzi la redistribució dels actuals 751 escons, de manera que s'adeqüi al principi de proporcionalitat regressiva. La nova distribució s'hauria de mantenir en cas d'ampliacions en el futur.
La data de les eleccions també hauria de modificar-se, avançant-se de juny a maig per possibilitar la plena constitució de l'Eurocambra abans de l'elecció del president de la Comissió Europea, que tindria lloc al juliol.
Representació femenina
El projecte d'informe també demana que s'intensifiquin els esforços per ampliar la representació femenina a l'Eurocambra, així com la de candidats pertanyents a minories, i reclama a la Comissió Europea una directiva europea sobre el dret dels ciutadans a presentar la seva candidatura i votar a un Estat membre diferent al seu.
Finalment, l'informe proposa que es revisi el protocol de 1965 sobre immunitats i privilegis amb la finalitat d'instaurar un règim supranacional per al Parlament Europeu, en línia amb els estàndards moderns.
Després de l'aprovació de la proposta en la comissió parlamentària, Duff va explicar que "eurodiputats dels principals grups polítics han aconseguit un ferm consens sobre la necessitat de reformar el Parlament", i va agregar que "amb el sistema proposat, les properes eleccions europees, al 2014, adquiriran una genuïna dimensió europea".
Per a Duff, la introducció de llistes transnacionals de candidats convertirà als actuals partits europeus (que de moment no poden fer campanya) en autèntiques formacions polítiques paneuropees.
