L'Eurocambra lamenta "la lentitud dels avenços" de Turquia en la defensa dels drets humans i en l'aplicació de reformes. A més, acull amb satisfacció la candidatura oficial de Montenegro, malgrat la seva preocupació pels casos de corrupció. Així ho ha reflectit amb l'aprovació avui de dues resolucions sobre les negociacions d'adhesió amb tots dos països.

L'Eurocambra lamenta "la lentitud dels avenços" de Turquia en la defensa dels drets humans i en l'aplicació de reformes. A més, acull amb satisfacció la candidatura oficial de Montenegro, malgrat la seva preocupació pels casos de corrupció. Així ho ha reflectit amb l'aprovació avui de dues resolucions sobre les negociacions d'adhesió amb tots dos països.

La ponent de la resolució, Ria Oomen-Ruijten (PPE, Països Baixos), va resumir que, segons els eurodiputats, l'estancament de la situació de Xipre i Turquia, la falta de diàleg entre els partits polítics turcs i el debilitament de la llibertat de premsa i d'altres drets fonamentals a Turquia, són els principals factors que alenteixen les negociacions d'adhesió a la UE.

Els eurodiputats acullen positivament la recent adopció de reformes constitucionals, un "avenç en la direcció adequada". No obstant això, recalquen la necessitat urgent d'un canvi "global" de la Carta Magna, dirigit a garantir la defensa dels drets i llibertats. "El govern i l'oposició turcs tenen una gran responsabilitat, han de buscar l'èxit de les reformes", recalca la ponent, i recorda que "els controls i l'equilibri entre els poders són la base de la democràcia".

Els diputats també aplaudeixen la recent finalització de les negociacions sobre un acord de readmissió per gestionar la migració. Una vegada que aquest entri en vigor, la Comissió ha d'iniciar "un diàleg sobre visats, amb especial atenció a la qüestió de les condicions d'entrada per als empresaris i els estudiants".

El Parlament Europeu mostra la seva preocupació davant la reculada en diversos drets i reclama mesures per garantir-los. En concret, expressa el seu malestar davant la deterioració de la llibertat de premsa, la creixent autocensura i el tancament de llocs d'internet. També lamenten la debilitat de les garanties judicials i rebutgen la presó preventiva de fins a deu anys vigent a Turquia.

Els diputats insten a Ankara a impulsar la igualtat i a reconèixer la pluralitat del poble turc. Deploren l'augment dels crims d'honor i els matrimonis forçosos, contra els que demanen mesures, així com per combatre la discriminació i perquè "se sancioni de manera conseqüent i adequada" la violència contra les dones. Demanen també que les forces armades turques deixin de classificar l'homosexualitat com a malaltia "psicosexual".

L'Eurocambra reconeix els esforços de Turquia i Grècia per millorar les seves relacions bilaterals, però lamenta que Ankara no hagi retirat encara l'amenaça de "casus belli" declarada sobre el país hel·lè. A més, demana al Govern turc que aporti "mesures concretes" per aconseguir una solució a la qüestió de Xipre, "començant per la retirada immediata de les seves forces militars" de l'illa.

El contingut i les demandes específiques de la resolució han estat negociats entre els grups polítics del Parlament. Durant el procés de redacció en la comissió d'Afers Exteriors, el Grup del PPE va accedir a retirar una esmena que demanava a les institucions de la UE "estudiar la possibilitat" d'establir una "associació privilegiada" amb Turquia, com a alternativa a la seva plena adhesió a la UE.


A canvi, la comissió va evitar esmentar "l'objectiu comú de la plena adhesió a la UE" a Turquia, com els socialistes haguessin desitjat. El text descriu, igual que l'any passat, l'obertura de negociacions d'adhesió de Turquia en 2005 com el "punt de partida per a un procés de llarga durada i indefinit".

El Parlament Europeu aplaudeix la decisió del Consell de concedir a Montenegro l'estatus de candidat oficial a l'adhesió i expressa la seva esperança que les negociacions entorn d'aquest procés puguin començar aquest any.

No obstant això, els eurodiputats es mostren preocupats per diverses qüestions, com la corrupció, la delinqüència organitzada i les restriccions de la llibertat de premsa.

"Lamento que la Comissió insisteixi en una bretxa entre la concessió de la condició de candidat i l'obertura de negociacions", va afirmar el ponent, Charles Tannock (Conservadors i Reformistes Europeus, Regne Unit). "Montenegro ha de ser jutjat únicament pels seus mèrits, fets i assoliments. La responsabilitat és ara sobre Montenegro per complir amb les expectatives de la UE, especialment en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat. Dit això, Montenegro segueix sent una bona notícia en els Balcans occidentals".

En una resolució aprovada avui per una àmplia majoria, el Parlament es congratula pel "consens general i l'alta prioritat donada a la integració europea pel govern i els partits de l'oposició," en particular el treball realitzat en la finalització d'un marc jurídic i constitucional de Montenegro i els seus "bons antecedents en l'aplicació de reformes econòmiques".

No obstant això, la resolució subratlla que "la corrupció segueix sent freqüent en molts sectors, especialment en la construcció, la privatització i la contractació pública, i que constitueix un greu problema", de la mateixa manera que ho és la delinqüència organitzada, sobretot el blanqueig de diners i el contraban.

L'Eurocambra expressa la seva preocupació perquè "les dones segueixen estant infrarrepresentades en la presa de decisions i en posicions de lideratge". En canvi, celebra les "generalment bones relacions entre els diversos grups ètnics i la bona protecció general dels drets de les minories al país", encara que demana a les autoritats que millorin les condicions de vida de la població gitana, "ashkali" i de les minories egípcies al país, que encara sofreixen "freqüents problemes de discriminació".

Els diputats també insten Montenegro a prendre "noves mesures per garantir la independència i la professionalitat dels mitjans de comunicació" i crida l'atenció sobre les desproporcionades multes que poden ser imposades per difamació; un obstacle per a la llibertat i la independència dels periodistes. A més, es mostren especialment preocupats pels casos d'intimidació i violència que pateixen els periodistes i activistes de la societat civil i fan una crida perquè aquests siguin investigats i processats.

• Ebs i Ebs+, en directe o diferit >>
• Conferències de premsa >>
• Streaming >>

Poden sol·licitar-se vídeos en qualitat professional a través de la pàgina web audiovisual del Parlament Europeu.

• Pàgina web audiovisual del Parlament Europeu >>

• Destacats del ple. Estrasburg, 7 a 10 de març de 2011 >>

Sergi BARRERA
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 78166
Tel. (Barcelona): +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu

Natalia DASILVA
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 73661
Mòbil: +32 498 983 985
E-mail: prensa-es@europarl.europa.eu

Paola GARCÍA ISAAK
Tel. (Estrasburg): +33 3 88 1 72047
E-mail: paola.garcia@europarl.europa.eu