El Parlament Europeu ha donat llum verda avui a un paquet legislatiu que reforça el govern econòmic a la UE i busca prevenir futures crisis. Aquestes normes consoliden el paper supervisor de la Comissió per evitar, des d'una fase primerenca, el dèficit i el deute excessius. A més, els països de la zona euro ja no podran ignorar les advertències de l'executiu de la UE per corregir els seus comptes. D'altra banda, s'introdueixen indicadors més precisos per detectar desequilibris com les bombolles immobiliàries.

 

©European Parliament/Pietro Naj-Oleari

HD El Parlament Europeu aprova la nova legislació sobre govern econòmic

La legislació, acordada recentment amb els governs de la UE, reforma el pacte d'estabilitat i creixement per supervisar no només el dèficit públic, sinó també el deute, i té com a objectiu promoure un creixement sostenible. La nova norma introdueix un mecanisme de vigilància, amb un paper protagonista per a la Comissió Europea, l'objectiu de la qual és detectar i alertar dels desequilibris fiscals des d'una fase primerenca.

En l'actualitat, el pacte d'estabilitat i creixement estableix que el dèficit públic no ha de ser superior al 3% del PIB i el deute al 60% del PIB. No obstant això, fins ara s'ha fet més èmfasi en el control del dèficit.

El text adoptat serà transmès als ministres de Finances dels Vint-i-set, que donaran la seva aprovació formal el proper 4 d'octubre.

El ple ha aprovat els sis textos legislatius. En diversos casos, els diputats de centre-esquerra van votar en contra o es van abstenir, ja que consideren que la nova legislació se centra massa en la disciplina fiscal, en detriment del creixement i l'ocupació.

El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va felicitar els negociadors del Parlament Europeu: "Si comparem aquest acord amb les propostes inicials, hi ha millores substancials", va assenyalar.

La imposició de sancions s'estructura en dues fases: una preventiva i una altra correctiva. El compromís estableix que, si la Comissió detecta que un Estat incompleix sistemàticament els seus objectius fiscals, podrà dirigir una advertència al Consell, que haurà d'aprovar, per majoria qualificada, una recomanació a l'Estat perquè corregeixi els seus comptes en un termini de cinc mesos ( tres si el cas es considera greu).

Si passat aquest termini el país no ha corregit la situació, la Comissió podrà dirigir una segona recomanació al Consell perquè confirmi, per majoria qualificada, que no s'ha rectificat i exigeixi el país que prengui mesures correctives. Si el Consell rebutja la recomanació o no la votació en un termini d'un mes, la Comissió podrà remetre de nou. En aquest cas es donarà per aprovada automàticament, llevat que una majoria simple dels països de l'eurozona (almenys 9 de 17) la rebutgi en un termini de deu dies. El vot del país afectat no computa.

Un cop aprovada la recomanació, la Comissió pot imposar una sanció, que consistiria en un dipòsit del 0,2% del PIB del país. El càstig s'ha d'imposar si no és que una majoria qualificada del Consell el rebutgi (majoria qualificada inversa). Si el país segueix sense corregir-ne els comptes, el dipòsit passaria a convertir-se en una multa. Amb les noves normes, s'agilitza el procés d'imposició de sancions per incompliment de la disciplina fiscal, ja que des del primer avís fins al càstig poden transcórrer un màxim de sis mesos.

El paquet de govern econòmic introdueix indicadors més precisos per garantir, per exemple, que no només es tenen en compte factors econòmics, sinó també socials. A més, aquests nous indicadors també permetran detectar desequilibris macroeconòmics, com les bombolles immobiliàries.

La Comissió Europea no vigilarà solament als països amb dèficit i deute, sinó que considerarà motiu de desestabilització el que un país, com és el cas d'Alemanya o Països Baixos, presenti un gran superàvit per compte corrent (nivell d'exportacions molt superior al d'importacions).

Un altre dels grans objectius d'aquesta legislació és assegurar la transparència en la presa de decisions. Una de les mesures més destacades en aquest àmbit és l'organització d'audiències al Parlament Europeu amb els ministres de Finances dels Estats membres que han rebut advertiments per part de la Comissió.

D'altra banda, les noves normes introdueixen una sèrie d'estàndards per assegurar el rigor de les estadístiques presentades pels Estats membres, així com la independència dels organismes nacionals encarregats d'elaborar aquestes dades. Els països de l'eurozona que falsifiquin les seves estadístiques sobre dèficit i deute hauran d'afrontar una multa del 0,2% del PIB.

La legislació aprovada avui transforma en norma el semestre europeu (verificació anual dels pressupostos anuals) per impulsar la coordinació de les polítiques econòmiques. Igualment, reforça la vigilància dels programes nacionals de reformes. A més, la Comissió Europea podrà desplaçar-se als Estats membres per a realitzar inspeccions in situ.

El paquet de govern econòmic consta de sis propostes legislatives, que han estat aprovades amb les següents majories:

Procediment: codecisió, primera lectura (informes Wortmann-Kool, Goulard, Haglund i Ferreira, i consulta (informes Feio i Ford).
Ponents: Corian Wortmann-Kool (PPE, Països Baixos); Diogo Feio (PPE, Portugal); Sylvie Goulard (ALDE , França); Vicky Ford (CRE, Regne Unit); Elisa Ferreira (S&D, Portugal); Karl Haglund (ALDE, Finlàndia).

• Extracte de la roda de premsa celebrada dimecres 29 de setembre de 2011 >>
• Imatges de la votació en sessió plenària del paquet de governança econòmica dimecres 29 de setembre de 2011 >>
• Entrevistes amb els ponents >>

• El nou paquet de govern econòmic, en detall >>
• Els textos adoptats estaran disponibles properament aquí >>

Sergi BARRERA
Tel.: +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu
www.europarlbarcelona.eu
www.facebook.com/EuroparlCAT
http://twitter.com/Europarl_CAT