Eliseo Oliveras
Corresponsal de 'El Periódico de Catalunya'
Corresponsal a Brussel·les des de 1996, Eliseo Oliveras (Figueres, 1958) és el periodista català més veterà a la capital europea i gran coneixedor del Parlament Europeu, del qual ha assistit a més d'un centenar de sessions plenàries. La seva trajectòria li ha fet mereixedor del Premi de Periodisme "Salvador de Madariaga" al 2003. Des dels seus articles a El Periódico, el seu bloc "Crònica europea" a la versió online del mateix diari i el seu fotobloc a Altaïr ens apropa el dia a dia de la Unió Europea, la societat belga i diversos punts de la política internacional.
Què li va portar a marxar de corresponsal a Brussel·les?
El desig de seguir en directe i en primera línea el fascinant projecte de construcció política d'Europa.
Al llarg de la seva carrera cobrint l'actualitat europea ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments històrics. Quin d'ells destacaria per sobre de tots?
És molt difícil senyalar un sol esdeveniment. Hi ha hagut tants moments clau! Mencionaria el transcendental procés de creació de l'euro amb el moment culminant de l'inici de la distribució dels bitllets i monedes la matinada de l'1 de gener del 2002, perquè és el fet que potser ha canviat més la vida dels ciutadans europeus i ha transformat Europa com no havia passat des del Tractat de Roma. Gràcies a l'euro, Europa pot afrontar l'actual crisi financera amb serenitat. Sense l'euro seria una catàstrofe: els tipus d'interès serien dos, tres o quatre vegades més alts i la xifra d'aturats creixeria de forma brutal. Uns altres processos fascinants han estat l'ampliació de la UE cap a l'Est, l'elaboració del projecte de Constitució europea, la signatura de l'acord de pau entre l'OTAN i Rússia, la guerra de Kosovo i la transformació dels Balcans...
Ha fet seguiment de totes les sessions plenàries del Parlament Europeu durant més d'una dècada. Com veu avui aquesta institució?
És una institució més madura, amb més poder i més conscient del seu poder i les seves responsabilitats. Fins i tot en les àrees en què les seves competències són limitades actua com a consciència d'Europa i fa sentir la veu dels ciutadans. Moltes coses haurien acabat tapades si no hagués estat pel Parlament Europeu, com els vols i els segrestos de la CIA, la xarxa d'espionatge Echelon o l'afer de les vaques boges, per citar uns pocs exemples.
Quins són el seu principal elogi i la seva principal crítica a l'actual UE?
La UE és el projecte polític més important i innovador de la història humana, que ha donat a Europa el període continuat més llarg de pau i prosperitat que han conegut els seus Estats membres. La principal crítica és la manca d'iniciativa, de coratge polític i de visió a llarg terme dels actuals líders de les institucions europees i dels Estats membres, que està deixant arraconat el projecte d'integració política. Amb la crisi, el president francès, Nicolas Sarkozy, ha sabut prendre la iniciativa política per fer front a la situació, però queda molt per fer.
Des que Catalunya va participar a les seves primeres eleccions europees, al 1987, la participació ha anat caient en aquests comicis fins a situar-se entorn al 40% al 2004. Descontent, mala informació, incomprensió, falta de compromís?
Tot plegat. El ciutadà sent molt llunyanes les institucions europees, els dirigents polítics no promouen el projecte europeu i el converteixen en el responsable de mesures impopulars, les pròpies institucions europees també hi contribueixen amb iniciatives molt qüestionables -com per exemple, l'intent de la Comissió Europea d'autoritzar els escàners que despullen al viatger als aeroports o l'aprovació de directives ultralliberals- i amb la seva passivitat i la manca d'iniciativa altres vegades.
Al seu fotobloc recull una sèrie d'imatges del Zinneke Parade, desfilada popular que se celebra a Brussel·les i que és un símbol de la diversitat cultural de la capital europea. L'esperit d'heterogeneïtat i convivència del Zinneke és desigual arreu del territori de la Unió. Estem units en la diversitat?
Crec que les poblacions dels diferents països, els ciutadans, estan més units del que sembla. Molta desunió ve dels governs nacionals o de l'actitud d'alguns dirigents en particular. Tot i això, el reconeixement de la diversitat cultural no ens ha pas de conduir a claudicar en la defensa dels valors essencials europeus de llibertats, democràcia, tolerància i respecte escrupolós dels drets fonamentals. No es pot permetre que en nom de tradicions culturals diferents, s'accepti que dins la UE alguns col·lectius trepitgin els valors europeus, les llibertats individuals o d'igualtat de les dones.
A banda de la UE, també és expert en el món àrab. Quin hauria de ser el paper de la UE en aquest àmbit?
La UE ha de mantenir un diàleg intercultural i la cooperació política, promoure la democràcia i el respecte dels drets humans, fomentar el desenvolupament econòmic i social i exercir un lideratge per la resolució pacífica dels conflictes.
Com veu les dificultats de governabilitat que travessa Bèlgica?
Bèlgica és un país fracturat des de fa molts anys, que camina cap a la seva descomposició. Flandes, la regió més poblada, rica i dinàmica, s'ha transformat en una nació amb voluntat d'esdevenir Estat i amb una agenda política i econòmica pròpia. L'antigament dominant comunitat francòfona està poc cohesionada, empobrida econòmicament i s'aferra a la unitat de Bèlgica perquè no té res més. Ara han començat unes negociacions per transformar l'actual Estat federal en un Estat confederal, en un nou pas cap a la descomposició del país. No crec que hi hagi base per un acord entre flamencs i francòfons, perquè no hi ha base per arribar a un acord sobre Brussel·les i el seu entorn que pugui ésser acceptat pels dos costats. De moment, la crisi financera ha fet passar a segon pla la qüestió de la divisió del país, però quan s'acostin les eleccions regionals al juny del 2009 la crisi política tornarà a ressorgir.
Què és allò que més troba a faltar de Catalunya a Brussel·les?
El Sol i el mar blau.
