Judit Mascó

Model

Va iniciar la seva carrera com a model al camp de la publicitat, amb tan sols tretze anys, promocionant una marca de gelats i una dècada després es va convertir en la imatge de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992, la qual cosa la va fer coneguda arreu del món. Judit Mascó (Barcelona, 1969), mare de quatre nenes, ha desfilat per les passarel·les d'Europa i d'altres molts països, ha participat en diverses campanyes publicitàries i darrerament l'hem pogut veure a diversos treballs en televisió, com a presentadora de les dues primeres edicions de 'Supermodelo', a Cuatro, i del concurs 'Els 25', a Televisió de Catalunya.

El Parlament Europeu ha reclamat darrerament l'actuació contra els estereotips sexistes en els mitjans de comunicació. Fins a quin punt influeix la publicitat sobre les desigualtats de gènere?

Els models publicitaris actuals han de tenir uns límits. Que la desigualtat entre homes i dones forma part de la nostra realitat quotidiana és un fet indiscutible. S'ha de saber primer de tot quins són els estereotips de gènere que proposa la publicitat i quins poden estar relacionats amb actituds negatives i de violència de gènere. La publicitat pot influir en la societat excloent o malinterpretant la realitat.

A l'Estat espanyol es premia aquells anuncis que millor trenquin amb els estereotips sexistes i que donin una imatge positiva o valoritzada de les dones. Seria positiu estendre aquest exemple arreu d'Europa?

Un dels objectius del Pla de Desenvolupament del Mil·leni de l'ONU és promoure la igualtat entre gèneres i l'autonomia de la dona. Per tant, no només ha de ser positiu per l'Estat Espanyol, sinó per a la resta del món.

Més de 5 milions de nens són obesos i 22 milions tenen sobrepès a la UE. El Parlament Europeu ha aprovat recentment un informe que proposa mesures per a millorar els hàbits alimentaris i fomentar l'activitat física dels europeus. Entre aquestes, l'Eurocambra rebutja la venda dintre de les escoles de productes amb alt contingut en greixos, sal o sucre. Ho considera pertinent?

I tant! De fet, com a mare membre de la vocalia d'alimentació de l'escola pública on van les meves filles n'estem a sobre. A les escoles no s'haurien de vendre productes que fomentin l'obesitat. Em sembla molt bé que es faciliti l'esport a les escoles, encara que demano més suport per a l'esport femení.

Amnistia Internacional va publicar al 2004 l'informe 'Amb la violència cap a les dones no s'hi juga', que senyala que la majoria dels videojocs constitueix "un element més en la recreació dels estereotips discriminatoris contra les dones". Sobre qui recau la responsabilitat: indústria dels videojocs o els pares?

M'he quedat parada quan he llegit l'informe d'Amnistia Internacional sobre el contingut sexista i violent de molts videojocs. Sembla ser que torturar, violar i matar prostitutes són conductes habituals en els videojocs que es preveu que siguin èxits de vendes aquest Nadal. És indiscutible que atempta als drets de les dones i que jugar amb violència incita més violència. Penso que s'ha de prestar especial atenció a aquesta indústria, com a nou escenari de determinades conductes i amb un llenguatge propi. I és evident que les dues parts hi han de tenir responsabilitat: tant els pares com la pròpia indústria.

Per tal de fomentar una major conciliació de la vida laboral i personal, el Parlament Europeu ha demanat recentment que els 27 Estats membres de la Unió Europea ofereixin serveis de guarderia almenys al 90% dels nens i nenes des del seu naixement fins a l'escolaritat obligatòria. Com li resulta la conciliació de la vida laboral i familiar?

Amb la maternitat, gestionar el temps no resulta gens fàcil. Les meves filles són ara la meva prioritat, però lluito cada dia per trobar temps per a mi i per a la meva relació de parella, que no es pot descuidar mai. La meva feina m'agrada molt i em sento realitzada fent-la.

El temps és com un trencaclosques, hi ha lloc per a moltes peces, només fa falta encaixar-les bé i no voler col·locar més peces de les que hi caben. He descobert que, amb una mica d'organització, es pot arribar a tot. Però, en tot cas, els serveis de guarderia em semblen bàsics per a una millor conciliació.

Què li sembla la iniciativa del govern espanyol sobre la unificació de talles entorn dels patrons cilindre, diàbolo, campana?

Sento dir-ho, però no em sembla gaire encertada o, si més no, gaire popular. A qui li agrada definir-se com a dona-talla (o model) campana, cilindre, diàbolo...? S'hauria de poder regular amb les marques i els dissenyadors que els patrons fossin més realistes. No tots som iguals! Recordo una gran marca comercial anglesa, que per cert va desaparèixer del nostre país, tenia roba de moltes talles, amb combinacions de patrons segons l'alçada, la llargada de les cames, l'amplada, l'esquena, la cintura, el pit, etc. per a tot tipus de dones. I no només parlo de dones amb problemes d'excés de pes, sinó de gent prima però sense cintura, molt alta, o molt baixa... En fi, em sembla difícil classificar a tothom en tres categories.

On es troba la frontera perquè la promoció d'una imatge del cos ideal no arribi a repercutir negativament en l'autoestima d'homes i dones?

Per la feina que faig, jo entenc que la bellesa sempre s'ha identificat com a símbol positiu de salut i de benestar. Ha estat així al llarg dels temps  i no veig perquè ara hauria de canviar. Bellesa és alguna cosa bonica d'admirar. Però per a mi, la bellesa no sempre és perfecció. Crec que tot sovint es té un concepte de la bellesa equivocat. L'autèntica bellesa hauria de ser un conjunt de característiques i valors que defineixin a una persona i que ens agradin.

Però també és cert que, per les circumstàncies actuals en què vivim, en una societat pobra en valors i sense gaire referents, la bellesa i allò estèticament  bonic i ideal ens atrau de tal manera que marca negativament les nostres vides, fins l'extrem de repercutir en la nostra autoestima. Vivim amb tantes presses que només veiem allò  que ens entra pels ulls a primera vista. Ens quedem amb l'exterior per manca de temps i  d'interès. Però després a tots ens agrada ser a prop d'una bona persona, escoltar-la, aprendre d'ella, tenir-la com a company o companya... És absurd pensar que la       imatge exterior estigui per sobre d'aptituds, motivacions, sentiments o vivències i no hauria de repercutir negativament en l'autoestima.

Els complexes no ens ajuden a res. Mostrant-nos tal i com som, amb la nostre pròpia personalitat, serem més fidels a nosaltres mateixos. Hauríem d'aprendre a agradar-nos i a estimar-nos.

En general, hi ha una gran desconeixença sobre la UE. Com a professional de la televisió, creu que aquest mitjà hauria de dedicar més espai a explicar i promoure Europa, no tant des dels informatius, sinó des dels programes d'entreteniment?

Sí, això es una gran idea, ja que la televisió és un mitjà molt potent que arriba a molta gent.

Al juny de 2009 se celebren eleccions al Parlament Europeu. Creu que és important votar-hi?

Sí. De la mateixa manera que anem a votar motivats per la idea de poder decidir el govern que volem que ens governi, les eleccions al Parlament Europeu també són importants per mantenir una Unió Europea forta. De vegades ens sembla que la UE ens cau lluny, i no ens adonem que nosaltres som i formem part de la Unió. Crec firmament que s'ha d'anar a votar perquè Europa tingui una posició al món.