Thierry Henry

Davanter del F.C.Barcelona

Els casos Bosman o Charleroi són exemples populars de la influència de la Unió Europea al futbol. Hi ha una sèrie de decisions relacionades amb el món del futbol que no es poden decidir sobre la gespa i que per un correcte funcionament requereixen legislació al respecte: drets televisius, transferència de jugadors, mesures per combatre la violència als camps, etc. En parlem de tot plegat amb un dels símbols del futbol europeu: 'Tití' Henry (Les Ulis, 1977), dos cops bota d'Or (2003/04 i 2004/05), màxim golejador de la Premier League (2001/02, 2003/04, 2004/05 i 2005/06), campió del món i campió d'Europa amb la selecció francesa al 1998 i al 2000 respectivament. Durant la seva carrera ha jugat a les grans lligues europees, passant pel Mònaco, la Juventus, l'Arsenal i des de 2007 a les files del F.C. Barcelona.

Fotografia: www.fcbarcelona.cat
Fotografia: www.fcbarcelona.cat
Donat l'elevat nombre de seguidors que té l'esport rei a Europa, el futbol també es converteix en una escola de valors. Aquest any, la UNESCO, el F.C. Barcelona i el Parlament Europeu han llançat la campanya "Joves veus contra el racisme", per la qual es convida als joves a combatre la violència i el racisme a l'esport. Al 2005 va liderar la campanya "Stand Up, Speak Up" i va ser nomenat per la FIFA ambaixador oficial contra el racisme. A banda de les campanyes de conscienciació quines recomanacions té per eradicar el racisme a l'esport?

Crec que s'ha de tenir tolerància zero i ser dur en les sancions. Si algú diu algun insult racista en un estadi ha de ser sancionat. S'ha d'acabar d'una vegada per totes amb els casos de racisme i que aquesta gent no pugui tornar a entrar en un camp de futbol. Aquesta és la iniciativa que s'ha pres en els darrers anys a la Premier League. Aquestes sancions serveixen d'exemple per a la resta de la gent, que s'ho pensaran dues vegades abans de fer res.

El Parlament Europeu ha denunciat recentment en un informe el tràfic de joves jugadors de futbol entre Àfrica i Europa. Les normes de la FIFA sobre transferències de jugadors prohibeixen que aquestes es facin amb menors d'edat si els seus pares no viatgen amb ells, però sovint els agents falsifiquen els papers oficials i s'acaba produint un tràfic d'éssers humans. Com es pot controlar aquesta situació?

És evident que tot el que representi tràfic de persones, tant siguin futbolistes com no, s'ha de perseguir i penalitzar i encara més si es tracta de menors d'edat. La manera de controlar-ho, però, depèn dels organismes en qui els ciutadans confiem.

El Congrés de la FIFA va aprovar al maig a Austràlia la proposta del seu president, Joseph Blatter, per aplicar la regla 6+5 que obligarà als clubs a alinear sis jugadors seleccionables pel país d'adscripció de l'equip, per protegir la identitat de les seleccions nacionals. Aquesta norma és contrària a la normativa comunitària sobre la lliure circulació de treballadors. Considera que pot restringir-se la lliure circulació de treballadors dins el futbol d'elit per potenciar les seleccions nacionals?

No ho crec. De fet hi ha casos amb seleccions com Itàlia, França o Espanya. En les seves lligues hi ha molts jugadors estrangers i aquests països tenen seleccions molt potents i de primer nivell mundial. Hem d'entendre que ara mateix, en l'any 2008, el futbol internacional està organitzat així i és com ho hem d'acceptar.

Hi ha qui considera que la celebració de l'Eurocopa promou el sentiment europeu, perquè representa una ocasió per a que els ciutadans sentin la seva pertinença a Europa. Succeeix realment així o, pel contrari, es reforça la identitat nacional?

Per a qualsevol jugador és un privilegi participar en un gran torneig com pot ser una Eurocopa o un Mundial. Ho vivim com una festa, que és com crec que s'ha de veure un esdeveniment com aquest. Les consideracions polítiques han de quedar al marge i competir sempre dins l'esportivitat.

Si els 27 Estats membres de la UE haguessin participat de manera conjunta a les Olimpíades de Pequín, s'haurien aconseguit 280 medalles; més que les guanyades pels Estats Units i la Xina junts. Tenint en compte que els esports fomenten la identitat, quina opció esportiva hi hauria per enfortir la identitat europea?

Precisament els Jocs crec que són el millor exemple en el que s'ha de fomentar aquesta esportivitat i aquesta unió dels pobles.