La codecisió
El procediment de codecisió va ser introduït el 1992 pel Tractat de Maastricht; el 1999, amb el Tractat d'Amsterdam, va ser ampliat i ajustat per augmentar la seva eficàcia.
.
- La codecisió ha esdevingut el procediment legislatiu ordinari: dóna el mateix pes al Parlament i al Consell en àmbits molt diversos (per exemple, els de transports, medi ambient o protecció del consumidor). Dues terceres parts de les lleis europees són adoptades conjuntament pel Parlament Europeu i el Consell.
- La Comissió envia la seva proposta al Parlament i al Consell.
- Aquests l'examinen i debaten en dues lectures a fi d'arribar a un acord.
- Després d'aquestes dues lectures, si el Parlament i el Consell no arriben a un acord, la proposta se sotmet al Comitè de Conciliació, compost a parts iguals per representants del Consell i del Parlament.
- Els representants de la Comissió també assisteixen a les reunions d'aquest comitè i intervenen en els debats.
- Quan el Comitè arriba a un acord, el text establert s'envia per a una tercera lectura al Parlament i al Consell, a fi que aquests puguin adoptar-lo definitivament com a text legislatiu, per a la qual cosa és indispensable l'acord definitiu d'ambdues institucions.
- Però fins i tot quan el Comitè de Conciliació acorda un text comú, el Parlament pot rebutjar, per majoria absoluta, l'acte legislatiu proposat.
.
